dimarts, 16 de març de 2010

És temps de bunyols.

Amb la celebració del Diumenge de la Pasqua de Resurrecció cal recordar l’antiga tradició dels bunyols que es degustaran aquests dies, especialment des del Dijous Sant, i de les mones de Pasqua que en aquests dies també estaran exhibides als aparadors de les pastisseries i que aviat estaran presents a l’hora de dinar en moltes taules familiars.

Un repàs a la història indica que la tradició dels bunyols és molt antiga i habitual a les cases de pagès, després d’haver estat bona part dels dies de Quaresma fent dejunis i abstinències. Fora de la gent més adinerada no hi havia possibilitat d’anar a la rectoria de l’església a comprar la butlla que disminuïa el rigor del dejunis.

Per la tarda del Dijous Sant la mestressa havia preparat la bunyolada. Hi havia barrejat la farina, sucre, llevat, ous i llimona, entre altres productes. Calia fer una bona barreja i en ella es notava la mà experta d’una bona mestressa. Un cop remoguda la pasta amb gran solemnitat, es fermentava i quan tot estava a punt de coure, amb oli ben calent, es tallava la pasta grossa en peces petites, els quals a la vegada els seccionaven en trossets més petits i arrodonits. Generalment hi col•laborava tota la família ansiosa de començar a menjar els bunyols. Tot seguit es procedia a la seva cuita posats en una gran paella que generalment es posava en el foc de la llar. La mainada, i també els grans, esperaven amb deliri aquells primers bunyols calents que eren menjats amb autèntica passió. Abans, les mestresses de la casa sempre advertien que calia menjar amb moderació ja que els bunyols tan calents podien fer mal a la panxa si se’n menjaven massa. Algunes vegades no era estrany que hi hagués algun empatx en menjar-ne més del compte. Els més grans ho acompanyaven amb un traguet de vi ranci o de moscatell.

Us recordo la recepta meva que la teniu en aquest mateix blog i dels quals el resultat és el de la foto. Jo ja he començat a fer-los, us animeu?

http://cuinaterapia.blogspot.com/2009/03/bunyols-de-la-mama.html

Acompanyats o sols,
que bons són els bunyols!
Si són ben ensucrats,
te'ls menges a grapats.
I si no ho són, també,
que sempre vénen bé.
Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Miquel Martí i Pol. "Bunyols". Bon profit!. Barcanova 1999.