L’origen del terme “tapa” té varies versions, però la més recolzada i pintoresca data de l’època de Alfons XIII, qui al aturar-se en una posada a prop del camí demana una copa de vi per sadollar la set. De sobte el vent de la comarca li juga una mala passada i aixeca una polseguera que s’introdueix a la copa. Al tornar-la i demanar-ne una altra, l’hostaler va tenir l’ideal idea de “tapar” la copa amb una llenca de pernil, davant la qual cosa Alfonso XIII va decidir tastar el pernil mentre bevia el seu vi. Al acabar li va demanar a l’hostaler una altra copa de vi advertint-li -“... i no us oblideu de la tapa!!”
Ben segur que hi ha altres variants de l’origen de les tapes, però aquesta és la que preferim adoptar no només per tenir fonaments força sòlids, sinó també per simpàtica i pintoresca.
Hi ha altres variants que diuen que els taverners van començar a posar com acompanyament dels seus vins algun entrepà, amb l’ànim de que els seus clients poguessin tenir alguna cosa a l’estómac i pal·liar d’aquesta manera el percentatge d’alcohol a la sang.
Una altra versió molt probable del creixement de “tapeo”, és l’antiga aplicació d’una tàctica de venda arrelada fins a l’actualitat i que té molt a veure amb el nostre estimat i culinari fenomen d’osmosi: a major percentatge de sal al cos, més líquids consumirem, el què pel taverner no implica un altre interès que el de recaptar més.
De totes formes, aquí us deixo aquest enllaç per si us interessa saber-ne una mica més http://es.wikipedia.org/wiki/Tapa_(Alimento)
Aquesta és la fotografia d’unes tapes que he provat aquest estiu al Bar Barrabás de Borja (Saragossa), amb uns vinets D.O. Campo de Borja mmm! realment un plaer.
Ben segur que hi ha altres variants de l’origen de les tapes, però aquesta és la que preferim adoptar no només per tenir fonaments força sòlids, sinó també per simpàtica i pintoresca.
Hi ha altres variants que diuen que els taverners van començar a posar com acompanyament dels seus vins algun entrepà, amb l’ànim de que els seus clients poguessin tenir alguna cosa a l’estómac i pal·liar d’aquesta manera el percentatge d’alcohol a la sang.
Una altra versió molt probable del creixement de “tapeo”, és l’antiga aplicació d’una tàctica de venda arrelada fins a l’actualitat i que té molt a veure amb el nostre estimat i culinari fenomen d’osmosi: a major percentatge de sal al cos, més líquids consumirem, el què pel taverner no implica un altre interès que el de recaptar més.
De totes formes, aquí us deixo aquest enllaç per si us interessa saber-ne una mica més http://es.wikipedia.org/wiki/Tapa_(Alimento)
Aquesta és la fotografia d’unes tapes que he provat aquest estiu al Bar Barrabás de Borja (Saragossa), amb uns vinets D.O. Campo de Borja mmm! realment un plaer.
Us he de dir que Borja té una llarga tradició tapera que converteix els migdies en un dels moments mes bulliciosos de la ciutat. Ja sigui a la plaça de l’ajuntament o als carrers propers, el vermut és tot un referent per a la seva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada