dimarts, 14 de juliol de 2009

Poèticament

Amb aquestes quatre ratlles vaig voler agraïr la passada edició del
Concurs de la Recepta de "La Cuina del Peix"
a tots els concursants,
al Xicu Anoro i les "seves" cuineres,
i al públic en general,
per la seva desinteressada i admirable participació, col.laboració i assistència.


Contra el vici de cuinar
hi ha la virtut de menjar
o... potser no va així
aquest vell rodolí

Calla, calla ara penso i....
no és això el que jo volia dir.

Jo només volia valorar
aquell qui sap fer un bon menjar,
i d’això qui us en pot parlar
és la gent que sap cuinar.

“El record i la memòria
em transporten per la història
i em ve el gust al paladar
de farinetes i sopa de pa...
i com no d’aquelles cassoles al foc
plenes d’amor i all
perquè de tall
no n’hi havia per enlloc”

Aquestes són paraules
de tantes i tantes sobretaules,
després d’un bon dinar
quan la iaia ens començava a explicar.

I és que el gust d’aquells menjars
que repartien entre dinars i sopars,
amb elements
gairebé inexistents,
donaven hores de què parlar
entre apunts i el... “digue’m com es fa”

Són records inesborrables
i que ens cal fer perdurar,
ja que com cuinaven les àvies
ben poca gent, ara ho fa.

*****
I avui m’ha semblat adient
explicar-ho a la gent,
que en Xicu fa una feina bona,
la de portar la nostra cuina més enllà de Girona.
Amb un munt de cuineres de Sils,
mostren els seus plats a gourmands i llepafils
i fan córrer i donen la veu
allà on van, a cap i arreu.

Cassoles de farcits o de rostits,
de guisats o d’estofats,
elles van i et preparen com cal
qualsevol plat de cuina tradicional.

Perquè com fer, han après
des d’un Pollastre de pagès
a un Conill amb cargols
o una Vedella amb rossinyols.

De generació en generació
han prestat molta atenció,
i ens porten en el present
aquests plats per delectar a la gent.

I ja per acabar
i aquestes cassoles poder anar a tastar,
només us vull agrair
a tots els reunits avui aquí.

Gràcies a tots per participar
i que ben aviat ens tornem a trobar.
A en Xicu i a les Cuineres
que segueixin obrin fronteres.

I a tots vosaltres un darrer consell
d’algú que encara no és massa vell:

“no deixeu mai de cuinar
verduretes o caviar,
el que compte moltes vegades
no són les teques, sinó, com estan elaborades”.

AG, 14 de juny 2009



Us espero novament a tots, en la propera edició.

Fins aviat!