Macarrons amb tonyina

Ingredients per a 4 persones:

400 grams de macarrons
1 pot de “Sofrito Solis”
4 llaunes rodones petites de tonyina amb oli
Aigua
1 Pastilla de “caldo maggi”


El.laboració:

Poseu al foc un pot amb abundant aigua per fer bullir la pasta.

Mentre espereu que bulli, poseu una cassola al foc a mig gas i tireu un pot de “Sofrito Solis”, amb una forquilla aixafeu una mica els trossos més grans de tomàquet i seguidament tireu també les llaunes de tonyina. Ho barregeu tot bé i ja podeu apagar el foc.

Quan l’aigua arrenqui el bull hi poseu un pastilla de caldo “maggi” i seguidament els macarrons. Deixeu-los bullir fins que la pasta estigui “al dente”. Apagueu el foc, els aboqueu a una escumadora que tindreu a la pica per tal d’escórrer l’aigua i sense passar-los per aigua els tireu a la cassola.
Barregeu bé amb una cullera de fusta i ja els teniu a punt de servir.

Si us agrada hi podeu posar una mica de formatge ratllat per sobre, i si teniu temps i voleu complicar la recepta una mica, un cop fets, els poseu a la safata del forn hi tireu una beixamel per sobre i ho gratineu. I també us agradaran, si voleu, amb un all-i-oli per sobre.

Us en llepareu els dits, sigui com sigui. Bon profit!

Roscos Sevillanos

Aquests són els boníssims Roscos que prepara la senyora Magdalena.

Ingredients:
3 ous (per cada ou 3 cullerades d’oli, 3 de llet i 3 de sucre)
9 cullerades d’oli
9 cullerades de llet
9 cullerades de sucre
Pell ratllada d’una llimona
Canyella en pols
1 copeta d’anís sec
1 sobre i mig de llevadura Royal
Farina (de forn de pa)

Per fregir:
1 litre d’oli de gira-sol
1 litre d’oli d’oliva de 0’4º

Per engalanar:
Sucre


La preparació:

Separeu les clares d’ou, les poseu en un bol i les bateu deixant-les a punt de neu.
Poseu en un altre bol els rovells, l’oli, la llet, el sucre, les clares que teniu a punt de neu, la ratlladura de la pell de la llimona, una mica de canyella en pols, la copeta d’anís i quatre cullerades de farina.
Quan tingueu tots els ingredients a dins del bol, ja podeu començar a barrejar-los fins que us quedi una massa fina.
Ara ja podeu incorporar també el Royal.
Aneu amassant i afegint més farina fins que us quedi una textura que pugueu treballar amb les mans. Haureu d’anar en comte de no passar-vos amb la farina, perquè sinó us quedaran secs.
El punt just seria quan agafeu un tros de massa i feu com un xurro amb les mans.
En un plat hi poseu una mica d’oli per tal d’anar untant les mans; amb les mans que tindreu untades amb oli, preneu un tros de massa i fregueu una ma contra l’altra com si féssiu plastilina, enganxeu els dos extrems i us aniran quedant els roscos.

A mesura que els aneu fent, els fregiu.
Poseu en una fregidora un litre d’oli de gira-sol i un litre d’oli d’oliva de 0’4º, ho poseu al foc i quan l’oli sigui ben calent els aneu fregint, posant-ne pocs cada vegada per tal de no refredar l’oli.
Els aneu traient i posant en un plat.
Tot seguit els passeu per un plat amb sucre i canyella i ja els teniu a punt per menjar.

Callos a la Catalana

Els ingredients:

500 grams de tripes de vedella crues
1 ceba gran
2 tomàquets madurs
2 patates
1 got de vi ranci
Sal
Pebre negre molt
Oli de oliva
Llard

Ingredients per la picada:
2 grills d’all
20 gr. de ametlles torrades i pinyons
5 bris de safrà
Julivert

Ingredients pel caldo:
2 pastanagues
1 ceba
2 claus
2 fulles de llorer
Una branca d’api
Un porro
Una branca de romaní
Una franca de farigola
Sal

La recepta:

Posem en una olla dos litres d’aigua i afegim les dues pastanagues, la ceba punxada amb dos claus, preparem un ramell d’herbes (que tindrà un parell de fulles de llorer, una branca d’api, un porro, una branqueta de romaní i una de farigola), i una cullerada de sal.

Ho posem al foc i quan bulli l’aigua amb les herbes, incorporem els callos.

Deixem bullir tres hores a foc lent i passat aquest temps els escorrem bé i reservem i sobretot reservem també el caldo de la cocció.

Posem al foc una cassola amb oli i llard a parts iguals.

Hi tirem la ceba picada fina i la sofregim, quan comenci a daurar-se i posem el tomàquet ratllat, pelat i sense grana.

Quan tinguem el sofregit fet, afegim els callos tallats a trossos, els ruixem amb el vi i salpebrem, deixant que coguin una mitja hora a foc lent.

Apart, en un morter, hi piquem els alls, les ametlles, els pinyons, el safrà i el julivert, desfent-ho amb una mica de caldo.

Afegim la picada a la cassola, les patates pelades i tallades a daus i la resta de caldo que ens faci falta, deixant que segueixi coent mitja hora més i ja tindrem els callos a punt.

No cal que us digui que estaran molt més gustosos si els heu fet el dia abans i que cal que quedin amb una abundant salsa, com en un caldo lleuger però amb cos. Si la salsa us ha quedat massa clara podeu aixafar uns cigrons i afegir-los per espessir.

Espero que us agradin i bon profit!

Llamàntol i Bou de Mar

Avui us ensenyaré com gaudir del marisc ara que no estem a Nadal i que els preus son, dintre del que cap, raonables.

Que us sembla si comencem per donar-nos els gust de comprar un llamàntol fresc. Si, son molt bonics quan els veiem a la peixateria, però moltes vegades ens hem preguntat que, i un cop a casa, com el fem?
Doncs bé no us preocupeu perquè jo avui us donaré la solució i ja veureu que n’és de fàcil.
La manera més senzilla i natural de fer-lo és la següent:


LLAMÀNTOL

En primer lloc obrirem el llamàntol per la meitat i donarem un cop a les pinces grans per tal de facilitar l’extracció de la carn un cop cuit. (això ho podem demanar a la peixateria que ens ho facin, ja que tenen bones eines i més traça en fer-ho, segurament)
Engegarem el forn i el grill alhora.
A la mateixa safata del forn hi posarem el llamàntol, (sobretot, sense passar-lo per aigua) hi posem sal per sobre i un raig d’oli d’oliva.
Quan el forn sigui calent el posem a la meitat del forn i el deixem de 2 a 5 minuts depèn de lo gran que sigui; de fet sabrem que ja està al punt quan agafi la carn el color del gel (ben blanc).
El retirem i ja el podem servir.

Que fàcil, no?

Doncs vinga ara que hi estem posats perquè no ho provem també amb un

BOU DE MAR O CENTOLLO

El primer que us donaré serà un bon consell per la seva compra.

El bou de mar s’ha de comprar viu. Per a poder escollir un bon exemplar, cal fixar-se en el color de la seva closca que ha de tenir una tonalitat uniforme i sense taques fosques, i saber, que les femelles, que presenten un triangle més gran en el ventre, son millors que els mascles.
I cal que sapigueu també alhora de decidir la quantitat a comprar, que només és comestible el 30% del seu pes total.



Com es prepara:

Començarem per coure’ls.
Si els comprem vius i quan arribem a casa encara es mouen molt els posarem amb aigua freda, si en canvi ja gairebé no es mouen els posarem amb aigua tèbia, mai calenta del tot.
Bé, sigui com sigui, els posem en una olla amb abundant aigua; posar-los sempre de boca avall i si en fem dos col·locar-los de manera que es mirin la panxa.
Afegirem a l’aigua força sal, de 50 a 60 grams per litre d’aigua i quatre o cinc fulles de llorer.
Quan comencin a bullir els deixarem 15 minuts per cada quilo de bou, per cada mig quilo més, haurem d’afegir 5 minuts al temps de cocció. Un cop cuit és important refredar-lo en gel per tallar la seva cocció i així aconseguir que la carn quedi molt més fina.

Per degustar-los una vegada cuits, els obrirem.
En primer lloc el posem de boca enlaire i arranquem les potes en el sentit contrari a l’articulació. Obrim la tapa de la panxa i la traiem, i on té la boca hi clavem un ganivet i fem palanca per aixecar la closca. Traurem les troques grises que no són comestibles; raspem tot l’interior de la closca i juntament amb el suc que conté es prepara una barreja que consumirem directament amb l’ajuda d’una cullereta. Les potes les anirem menjant d’una en una, trencant-les amb l’ajuda d’unes tenalles especials de marisc i, amb la paciència d'un bon degustador de marisc, anirem traient la carn.

I apa, a gaudir-ho que val la pena.