dimecres, 7 de gener de 2009

Llamàntol i Bou de Mar

Avui us ensenyaré com gaudir del marisc ara que no estem a Nadal i que els preus son, dintre del que cap, raonables.

Que us sembla si comencem per donar-nos els gust de comprar un llamàntol fresc. Si, son molt bonics quan els veiem a la peixateria, però moltes vegades ens hem preguntat que, i un cop a casa, com el fem?
Doncs bé no us preocupeu perquè jo avui us donaré la solució i ja veureu que n’és de fàcil.
La manera més senzilla i natural de fer-lo és la següent:


LLAMÀNTOL

En primer lloc obrirem el llamàntol per la meitat i donarem un cop a les pinces grans per tal de facilitar l’extracció de la carn un cop cuit. (això ho podem demanar a la peixateria que ens ho facin, ja que tenen bones eines i més traça en fer-ho, segurament)
Engegarem el forn i el grill alhora.

A la mateixa safata del forn hi posarem el llamàntol, (sobretot, sense passar-lo per aigua) hi posem sal per sobre i un raig d’oli d’oliva.
Quan el forn sigui calent el posem a la meitat del forn i el deixem de 2 a 5 minuts depèn de lo gran que sigui; de fet sabrem que ja està al punt quan agafi la carn el color del gel (ben blanc).
El retirem i ja el podem servir.

Que fàcil, no?

Doncs vinga ara que hi estem posats perquè no ho provem també amb un

BOU DE MAR O CENTOLLO

El primer que us donaré serà un bon consell per la seva compra.

El bou de mar s’ha de comprar viu. Per a poder escollir un bon exemplar, cal fixar-se en el color de la seva closca que ha de tenir una tonalitat uniforme i sense taques fosques, i saber, que les femelles, que presenten un triangle més gran en el ventre, son millors que els mascles.
I cal que sapigueu també alhora de decidir la quantitat a comprar, que només és comestible el 30% del seu pes total.



Com es prepara:

Començarem per coure’ls.
Si els comprem vius i quan arribem a casa encara es mouen molt els posarem amb aigua freda, si en canvi ja gairebé no es mouen els posarem amb aigua tèbia, mai calenta del tot.
Bé, sigui com sigui, els posem en una olla amb abundant aigua; posar-los sempre de boca avall i si en fem dos col·locar-los de manera que es mirin la panxa.
Afegirem a l’aigua força sal, de 50 a 60 grams per litre d’aigua i quatre o cinc fulles de llorer.
Quan comencin a bullir els deixarem 15 minuts per cada quilo de bou, per cada mig quilo més, haurem d’afegir 5 minuts al temps de cocció. Un cop cuit és important refredar-lo en gel per tallar la seva cocció i així aconseguir que la carn quedi molt més fina.

Per degustar-los una vegada cuits, els obrirem.
En primer lloc el posem de boca enlaire i arranquem les potes en el sentit contrari a l’articulació. Obrim la tapa de la panxa i la traiem, i on té la boca hi clavem un ganivet i fem palanca per aixecar la closca. Traurem les troques grises que no són comestibles; raspem tot l’interior de la closca i juntament amb el suc que conté es prepara una barreja que consumirem directament amb l’ajuda d’una cullereta. Les potes les anirem menjant d’una en una, trencant-les amb l’ajuda d’unes tenalles especials de marisc i, amb la paciència d'un bon degustador de marisc, anirem traient la carn.

I apa, a gaudir-ho que val la pena.