A taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles

El passat dissabte 17 d’octubre, i en el marc de la Fira Ecoviure de Manresa, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va presentar el llibre A taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles.

Aquest llibre ha estat publicat pel DAR en col•laboració amb la Taula de Treball d’Alimentació Escolar Ecològica, responsable dels continguts, i L’Era, Espai de Recursos Agroecològics, que ha coordinat aquest projecte.

El DAR publica aquest llibre amb l’objectiu d’impulsar aquesta mena d’iniciatives i per a fomentar les produccions i el consum d’aliments ecològics, donant compliment al Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, que preveu la promoció del consum social d’aliments ecològics.

Cada cop hi ha més experiències d’introducció d’aliments ecològics als menús dels menjadors escolars catalans, experiències que funcionen amb èxit gràcies a l’interès de famílies i mestres. Per aquest motiu, la publicació d’aquest llibre podrà ajudar a iniciar aquest procés a tothom qui ho desitgi.

Si vols el manual, clica sobre el següent enllaç:
A taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles.

El Gremi de Peixaters i l’Agència Catalana del Consum (ACC) estableixen un etiquetatge pel peix fresc, a la venda en els 2.000 establiments minoristes

• El mercat de la Boqueria “estrena” el nou sistema d’informació al consumidor a les parades de peix fresc

• El Gremi de Peixaters de Catalunya distribuirà entre els seus associats unes 60.000 etiquetes

• L’etiqueta conté tota la informació que ha de rebre el consumidor quan fa la seva compra: nom de l’espècie, preu per quilo, zona de captura, presentació i mètode de producció

El director de l’Agència Catalana del Consum, Jordi Anguera; el gerent del Gremi de Peixaters, Josep Mª Morey, i el director de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona, Jordi Torrades, han presentat avui el nou sistema d’etiquetatge que es facilitarà a tots els agremiats per informar correctament de les característiques i del preu del peix fresc que posen a la venda en els seus establiments minoristes.

L’acte ha tingut lloc al Mercat de la Boqueria, lloc triat per estrenar el nou etiquetatge que el Gremi de Peixaters distribuirà gratuïtament a partir de la setmana vinent als seus 1.350 agremiats. D’aquesta manera, es preveu donar servei a uns 2.000 establiments minoristes de tot Catalunya, tant a mercats municipals com a establiments especialitzats.

Amb aquesta actuació conjunta entre el Gremi i l’ACC es pretén facilitar al comerciant un sistema gratuït, fàcil, net i pràctic d’informar als consumidors del preu i de les característiques essencials del producte en el moment de la tria i la compra del peix fresc. La normativa estableix que l’etiquetatge del peix a granel, fresc, ha de contenir una informació obligatòria a la vista dels consumidors (al rètol, al cartell, a la pissarra ...), per això, a petició del Gremi, l’ACC ha previst en el disseny del cartell de cada producte, tots els camps d’informació per tal que el comerciant marqui la casella corresponent.

Aquesta informació, que ha de permetre al consumidor triar entre la oferta, és:






• Nom comercial de cadascuna de les espècies: rap, llenguado, sardina, tonyina...

• Forma d’obtenció o mètode de producció (pesca extractiva o pescat; pescat en aigües dolces; criat o aqüicultura i marisqueig)

• Zona de captura o cria (Atlàntic nord-est; Atlàntic sud-oest; Atlàntic sud-est, Mar Mediterrània, Oceà Pacífic, ...)

• Manera de presentació i/o tractament (eviscerat, amb cap, sense cap, filetejat, cuit, descongelat –en aquest cas indicant la data de caducitat-...)

• Preu per quilogram

A petició del Gremi s’han fet rètols per cadascuna de les 15 espècies més habituals, i d’altres amb aquest camp en blanc per tal que l’ompli el peixater, al que correspon la següent imatge:






Les varietats de peix fresc més consumides a Catalunya són: lluç, llucet, llenguado, cua de rap, sípia, calamar, orada, llobarro, escamarlà, gamba, moll, sardina, seitó, tonyina a talls i bruixa.

Més informació a www.consum.cat i www.mercatsbcn.cat

"Què esmorzen els espanyols? Un bon esmorzar per a un gran dia"

Segons els resultats d'un estudi sobre els hàbits de consum en l'esmorzar realitzat per l'Observatori del Consum del MARM

EL 71,7 PER CENT DELS ESPANYOLS ESMORZA A CASA I ELS ALIMENTS QUE CONSUMEIX PRINCIPALMENT SÓN CAFÈ, PA I OLI D'OLIVA.

Quan el consumidor surt fora a esmorzar les begudes preferides són el cafè, la xocolata i els sucs, i entre els sòlids destaquen aquells amb base de pa, brioixeria, pernil i embotits.

Tot i que el consumidor és conscient que es tracta d'un àpat important es dediquen només 13 minuts si s’esmorza a casa i 19 minuts si es fa fora de la llar.
La directora general d'Indústria i Mercats Alimentaris del MARM, Isabel Bombal, va inaugurar el passat 27 d’octubre la Jornada "Què esmorzen els espanyols? Un bon esmorzar per a un gran dia", en la qual s'hi va presentar un estudi sobre els hàbits de consum dels espanyols en l'esmorzar, en el qual es constata que el 71,7 per cent dels enquestats esmorza a casa i els principals aliments que consumeixen són cafè, pa i oli d'oliva.


Segons aquests resultats de l'Observatori del Consum i la Distribució Alimentària del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, els productes que més es consumeixen, varien segons si s’esmorza a la llar o en algun establiment públic. En el primer cas, els espanyols prefereixen llet amb cafè, pa, oli d'oliva, fruites, galetes, sucs, melmelades, cereals i mantega, tot i que el 77,8 per cent dels enquestats només en consumeixen dos o tres d'ells.

Quan el consumidor surt fora a esmorzar les begudes preferides són el cafè, la xocolata i els sucs, i entre els sòlids destaquen aquells amb base de pa, brioixeria, pernil i embotits, reduint el consum de pastisseria i xocolata segons augmenta l'edat.

A part del 71,7 per cent dels espanyols que esmorzen a casa, l'estudi indica que un 23,2 per cent ho fa a casa i fora, el 3,7 per cent només ho fa fora i el 1,4 per cent no esmorza. Els factors principals que porten als espanyols a esmorzar fora són el fet d'estar lluny de casa, la falta de temps i la comoditat, i cafeteries, bars / tavernes i fleques els que concentren el 75 per cent dels esmorzars, amb una despesa mitjà 1,79 euros per persona.

Per sexe, són els homes els que surten més a esmorzar, un 59,4 per cent, i només un 40,6 en el cas de les dones. Per edats, la franja entre els 25 i els 54 anys és la més habituada a esmorzar fora. També la localització geogràfica influeix, sent a Andalusia i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona on hi ha més hàbit d'esmorzar fora de casa.

Tot i ser conscients que es tracta d'un àpat important, se li dedica poc temps, al voltant de 13 minuts si l'esmorzar és a casa i 19 minuts si és fora, encara que els caps de setmana aquest temps augmenta lleugerament.

L'Observatori del Consum i la Distribució Alimentària, estudi realitzat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, permet disposar periòdicament d'una sèrie de variables qualitatives i quantitatives sobre els hàbits de consum i distribució dels productes alimentaris.
Informació extreta del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí

Podeu descarregar l'enquesta en format PDF clicant aquí

Noves propostres de La Cuina a Sils

El Grup Gastronòmic La Cuina de Sils no para. Us adjuntem les properes activitats hi han programades:

el 20 de novembre al Restaurant Diagonal de Pineda de Mar,



del 24 al 28 de novembre a l'Hotel H10 Villa de la Reina a Madrid

Benvolguts amics i amigues, de nou estem a les portes de presentar-vos una nova proposta de cuinats tradicionals a Madrid. Unes propostes que esperem que siguin del vostre gust i us il•lusionin de tal forma que de nou ens oferiu un any més la vostra companyia. Si pel que sigui no podeu venir, fins aviat i una abraçada ben forta. Que sigueu molt feliços.

Xicu,
La Cuina a Sils

Pastís de Formatge

Ingredients:

4 ous
1 pot de formatge Philadelphia 250 grams
4 iogurts grecs
1 sobre llevat Royal
10 cullerades sucre
3 cullerades Maizena



Preparació:

Engeguem el forn a 180º per tal que es vagi escalfant.

Neix la figura del PANNIER

En una ponència en el marc de la jornada professional sobre Innovació Gastronòmica de Sant Sebastià

NEIX LA FIGURA DEL PANNIER

El promotor és Francesc Altarriba, propietari de l’únic taller gastronòmic de pa.

Francesc Altarriba, propietari del primer i únic taller gastronòmic de pa BonBlat existent a tot l’Estat Espanyol, promotor de la nova cultura del pa i expert assessor gastronòmic, ha estat el responsable de fer una doble ponència per l’Asociación de Empresarios de Hostelería de Gipuzkoa, a Sant Sebastià.



Dins el marc d’una jornada professional innovadora en el tractament del pa a la restauració s’ha presentat per primera vegada la figura del anomenat Pannier, que és el responsable del pa dins el restaurant, com el Sommelier ho és en matèria de vins i el Barista, dels cafès. “La creació d’aquesta nova figura ha despertat un gran interès i posa de manifest l’imminent canvi dins la restauració, que passa per potenciar els equips de sala”, exposa el propi Francesc Altarriba.

Ha estat dins el departament d’I+D del taller gastronòmic BonBlat, a Manlleu, on s’ha desenvolupat el nou concepte creat per Francesc Altarriba anomenat SPAIPA Quality System, on és el personal de sala qui s’ocupa del pa (Pannier) i no pas els equips de cuina, tractant el pa amb la mateixa qualitat que es fa amb la resta de productes d’hostaleria. Més informació a www.spaipa.es.

"La nostra és una cervesa natural"

Ho ha dit a Cuinateràpia, Pablo Vijande, mestre cerveser de la Companyia Cervesera del Montseny, situada a Sant Miquel de Balenyà a Seva.
"La principal característica de la nostra cervesa és el fet de ser natural, de fet és el gran element diferenciador, això, i que no està ni filtrada ni pasteuritzada i per tant, no té afegits. És una cervesa de la família de fermentació alta, elaborem diferents estils, però, la producció és artesanal en el seu procés".

Vijande ha parlat també de la promoció de la marca.
"Cada cop estem a més llocs, es pot trobar a bodegues, bars, tendes diverses i també a supermercats".

Adjuntem foto del pack d'hivern: amb 4 ampolles 33cl (+lupulus, +malta, +negra i Hivern-Ale) i un got de la CCM.

Té un preu PVP: 10.21 eur


Nosaltres us recomanen una visita els dissabtes a la fàbrica. Per concertar visites cliqueu aquí.

A més també us deixem enllaços que demostren com n’està de valorada a l’estranger, la Companyia Cervesera del Montseny.
http://www.hxcalderdalecamra.org.uk/new_spanish_brewery.htm

Fins hi tot tenen un distribuïdor oficial als Estats Units, on parlen de la cerveseria
http://www.sheltonbrothers.com/beers/breweryProfile.asp?BreweryID=105

En aquests enllaços podreu veure que les cerveses tenen un etiquetatge original i diferent pels Estats units.
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=401
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=402
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=403


Salut i gaudiu de la cervesa més arte-sana !!!

Ferran Adrià, rep el Premi Tàstum Especial Jurat

El prestigiós cuiner ha rebut el Premi Tàstum Especial Jurat en la segona edició del certament agroalimentari, que s'ha celebrat recentment a Barcelona. Es tracta d'un reconeixement a la seva llarga trajectòria professional. El Tàstum 2009 ha atorgat però altres guardons.

Premiats al Tàstum 2009


El Premi Tàstum Especial Jurat ha estat pel cuiner Ferran Adrià.

El Premi Tàstum Difusió, l'ha rebut Pere Tàpies, per la seva divulgació de la gastronomia catalana en diferents mitjans.

El Premi Tàstum Jove artesà alimentari innovador és per Joan Muntada Garriga, de Castellar del Vallès per l’ofici de pastisser i per ser tot un especialista en figures de xocolata.

El Premi Tàstum Vinya i Vi ha estat per Quim Vila alma mater de Vila Viniteca i representant de més de 80 marques, en la modalitat de Distribució i Comercialització; Ester Nin filla de viticultor i una de les enòlogues amb més prestigi de l'estat, en la modalitat d'Enologia i el Celler de Capçanes que té 86 socis productors i està situat a la DO Montsant, en la modalitat Producció.

Així mateix, en aquesta edició del Tàstum 2009 també s’han atorgat 59 Diplomes de mestres artesans alimentaris.

Finalment, el Premi Tàstum a la Innovació Tecnològica Agrària (PITA), s'ha atorgat a Rovira, C.B. de Sagàs a la comarca del Berguedà, en la modalitat de premi a l’empresa agrària per la implantació d’innovacions dins del procés productiu; i en la modalitat d'agroindústria el premi l’ha rebut l’Ajuntament de Barberà de la Conca - Viver Comarcal de Celleristes de Barberà per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari.

El Restaurant Sant Pau, compleix vint anys.

S'han complert 20 anys del restaurant que regenten a Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda i Toni Balam. Poc es podien imaginar que l'èxit els acompanyaria d'una manera tant significativa quan van decidir deixar la botiga familiar per iniciar l'aventura del restaurant.

Carme Ruscalleda ho explica en el seu llibre "Els 20 anys del Sant Pau" un recorregut personal i gastronòmic a través de les dues dècades més importants de la història per la cuina catalana professional. El Sant Pau te en l'actualitat tres estrelles a la guia Michelin i una replica del mateix restaurant al Japó. Felicitats a la Carme i a tot el seu equip.

Ja és a les llibreries ÀPATS - Més de 50 menús i 400 receptes

Aquesta obra del mateix autor que LA TECA és una eina pràctica per a tothom a qui li agradi fer i conèixer les receptes tracidionals.

ÀPATS
Més de 50 menús i 400 receptes

Autor: Ignasi Domènech
Col·lecció: El Cullerot, 53
Nombre de pàgines: 272
Enquadernació: en rústica
Format: 15,5 x 23,3 cm
Preu: 17,70 euros
ISBN: 978-84-9791-463-5

Àpats aparegué per primera vegada l’any 1928 i, des d’aleshores, se n’han fet tres edicions; l’última, a l’abril de 1979. El seu autor, Ignasi Domènech, organitza el llibre en quatre parts ben diferenciades, amb la qual cosa es converteix en una eina pràctica per a tothom a qui agradi fer i conèixer les receptes tradicionals.

Els formatgers artesans catalans tenen un paper destacat al WORLD CHEESE AWARDS 2009.

El certament celebrat a les Illes Canaries ha estat un èxit pels formatges catalans.

Dels prop de 25 formatges catalans que es van presentar al concurs, cinc d'ells van aconseguir medalla i en total se'n van presentar més de 2 mil 400 dels cinc continents.

A la formatgeria el Mas Garet de Tona els hi van donar dues distincions, un or en la categoria de formatges aromatitzats de cabra i un bronze en madurats de granja de cabra.

La formatgeria la Bauma de Borredà al Berguedà es va endur la medalla d'or en formatges de granja de cabra madurats amb fongs i un bronze en formatge de cabra madurat.

Per la seva part, la formatgeria Serrat Gros d'Ossera a l'Alt Urgell, va obtenir la medalla de bronze en la categoria de formatges de cabra de pasta tova. Tot un èxit pels formatges catalans.

Els formatgers artesans catalans creuen que les cinc medalles obtingudes per tres productors al concurs mundial World Cheese Awards 2009 ajudaran a promocionar el seu producte arreu del món.


A la foto, Lluís Mauri i Isidre Camps, del Mas Garet de Tona, amb el gerent d'ACREFA, Oriol Urgell.

El Restaurant CAN FORMIGA de Pineda de Mar, celebra el dimecres 4 de novembre, LA FESTA DEL VI NOVELL.

Dins del marc de les 17es Jornades Gastronòmiques de la Tardor a Pineda que es duen a terme fins el proper 15 de novembre, el restaurant Can Formiga celebra aquest dimecres la festa del Vi Novell.
Una activitat que ha destacat a Cuinateràpia el propietari de Can Formiga en Joan Viñolas.

“Nosaltres en aquestes dades i de portes endins del restaurant, fem les jornades a la nostre manera i presentem el vi novell de cada any. Aquest és el sisè any consecutiu que ho celebrem i ús haig de dir que enguany hi ha hagut una collita excel.lent”.

La presentació es farà aquest dimecres a 3/4 de 9 del vespre a Can Formiga.

Enguany participen a les jornades, els restaurants Diagonal, Can Formiga, Mas Pi, Pepet, Can Gil, Pim Pot Lens, Safrà i Can Xaubet i les pastisseries, Bombonet i Sant Jordi. També amb motiu de les jornades a la biblioteca Serra i Moret es pot visitar una exposició de llibres de cuina i el dimecres 4 de novembre a 2/4 de 6 de la tarda hi haurà una lectura per a nens de 8 a 10 anys amb el lema “Mousse de manzana para las penas de amor”.

"La Cocina de la Sierra de Cazorla es contundente"

Juana Trujillo es l'autora del llibre "COCINA DE LA SIERRA DE CAZORLA" i ens ha explicat detalls del seu darrer treball a Cuinateràpia.

"Es una simple recopilación de una serie de recetas todas ellas familiares y la mayoria son de la Sierra de Cazorla, en Jaen y en realidad el libro es solo eso.

El plato mas tipico? en mi casa, las migas. Pero bueno, el que caracteriza la cocina de la Sierra de Cazorla en general es la contundencia en los platos. Es una cocina con mucha fuerza, porque hay que tener en cuenta que en la Sierra hay unas condiciones muy duras o lo eran por lo menos antes y por eso habia que comer con calorias para trabajar al aire libre y no desfallecer."

"A Catalunya som especialistes en formatges frescos"

Ho ha dit a Cuinateràpia, el gastrònom i especialista en formatges, Enric Canut*.

"M'estic referint tant al mató com al recuit, el recuit drap o el brossat que es fa al Pirineu o el brull al sud de Tarragona, d'això en som especialistes; després parlaríem del Garrotxa que és un formatge d'elaboració artesanal que es fa sobretot a la Catalunya Central. Hi han unes catorze o quinze formatgeries artesanes per tot el territori que fan aquest formatge de cabra suau mantecós amb la pell florida de color blavós i, per últim jo diria que som especialistes també en tot el que són quallades àcides de llet de cabra o de vaca i a partir d'aquestes quallades fem formatges amb formes, textures i presentacions molt divertides amb la qual cosa podem sentir-nos molt orgullosos".

Canut, també ha destacat la presència del formatge al nostre país :
"A Catalunya, hi ha moltíssima cultura formatgera, pot estar actualment en un vint-i-cinc o trenta per cent de consum per sobre de la mitjana espanyola. Som un poble que coneixem, valorem i gaudim amb els formatges. A nivell de tot l'estat, la cultura formatgera baixa una mica, però esta creixen bastant. Si fa vint anys teníem un nivell molt baix, en aquests vint anys s'ha triplicat quasi quadruplicat el coneixement i el consum d'habitant/any, en tot tipus de formatge, per tant estem en el bon camí."

* ENRIC CANUT està considerat una autoritat mundial en matèria de formatges artesans, ja que ha desenvolupat i desenvolupa l'activitat formatgera des de tots els seus àmbits: l'elaborador, el comercialitzador i també el pedagògic. Enric Canut (Barcelona, 1956) és també codirector de la fira "Barcelona Degusta".

Caixa Laietana organitza una excepcional exposició per donar a conèixer la millor gastronomia amb bolets

Del 5 de novembre al 8 de desembre a l’Ateneu Caixa Laietana, amb la col•laboració de la Societat Catalana de Micologia

- El prestigiós restaurador Santi Santamaria inaugura l’exposició amb una conferència sobre gastronomia amb bolets

- La mostra es complementa amb tallers infantils, conferències i cursets de cuina a càrrec de reconeguts restaurants catalans

Mataró, octubre de 2009.- Ens trobem en temporada de bolets. Cada vegada són més les persones que es llancen als boscos a la recerca d’aquest preuat producte, moltes vegades sense conèixer quins són aptes per al consum i quins altres són tòxics. La mostra “El bolet al plat”, organitzada per Caixa Laietana i la Societat Catalana de Micologia pretén acostar aquest producte natural al públic general, perquè conegui les diverses varietats que n’existeixen i el perill d’intoxicació, així com les tècniques de conreu professional per algunes varietats de bolet que es poden trobar i, sobretot, com cuinar-los de la manera més apetitosa una vegada collits. L’exposició es complementa amb tallers infantils, cursets de cuina a càrrec de coneguts restaurants locals, a més d’interessants conferències sobre micologia.


El prestigiós restaurador Santi Santamaria serà l’encarregat d’inaugurar la mostra a l’Ateneu Caixa Laietana el pròxim dijous, 5 de novembre, a les 19h, amb una conferència sobre la gastronomia amb bolets.


L’Exposició

A la planta baixa de l’Ateneu Caixa Laietana hi haurà instal•lada la mostra de bolets, explicacions sobre com s’ha de comportar el boletaire al bosc, com s’han de collir els bolets, el bolet de cultiu, etc. A més, es farà un èmfasi especial en la toxicitat dels fongs, amb l’objectiu de conscienciar el públic del perill de consumir bolets desconeguts, tenint en compte l’elevat nombre d’intoxicacions que tenen lloc cada any, i fins i tot algunes morts. En aquest sentit, hi haurà diversos jocs de classificació de bolets per conèixer-ne els diversos tipus.

A la segona planta, la gastronomia amb bolets serà l’estrella. Hi haurà la projecció permanent de la preparació de receptes amb bolets per part de 10 populars restaurants catalans.


La mostra, d’entrada lliure, es podrà visitar a partir del dijous, 5 de novembre, els dies laborables de 17.30 a 20.30 hores i els dies festius d’11.30 a 13.30h i de 18.30 a 20.30h. S’accepten visites de grups escolars.

Conferències de micologia

Paral•lelament a la mostra, els boletaires més inquiets podran participar en les tres conferències sobre micologia que s’impartiran els dijous, a les 18.30h, a la segona planta de l’Ateneu Caixa Laietana. La més destacada és la que oferirà el prestigiós restaurador Santi Santamaria el 5 de novembre, sobre gastronomia amb bolets. Anselm Mayoral parlarà sobre la toxicitat dels fongs el 12 novembre i Miquel Bolea impartirà una ponència sobre el conreu de bolets el 19 de novembre.

Activitats infantils

Els dimarts, a partir de les 17h, els nens i nenes que s’acostin a l’exposició podran participar en diversos tallers infantils de manualitats i lectura de contes al voltant dels bolets.

Part culinària

Els dimecres a les 18.30h seran els dies més suculents de la mostra “El bolet al plat” ja que quatre restaurants locals impartiran tallers de cuina en viu on presentaran delicioses receptes amb bolets.



Exposició: EL BOLET AL PLAT
Inauguració: Dijous, 5 de novembre a les 19.00h
Oberta fins al 8 de desembre
Lloc: Ateneu Caixa Laietana
Horari: Feiners de 17.30 a 20.30h, festius d’11.30 a 13.30h i de 18.30 a 20.30h


Conferències:
5 novembre a les 19h
“Gastronomia” a càrrec de Santi Santamaria, cuiner del restaurant Can Fabes.

12 novembre a les 18,30h
“Toxicitat” a càrrec d’Anselm Mayoral, membre de l'Associació Catalana de Micologia

19 novembre a les 18,30h
“Conreu de bolets” a càrrec de Miquel Bolea, membre de l'Associació Catalana de Micologia

26 novembre a les 18,30h
“Bolets” a càrrec de Salvador Mateu Pou, propietari i cuiner del restaurant Les Ginesteres, d’Argentona


Tallers infantils
A càrrec del Centre de Cultura Caixa Laietana
10 novembre a les 17h
17 novembre a les 17h
23 de novembre a les 17,30h: taller de cuina per a infants
24 novembre a les 17h
1 desembre a les 17h

Tallers gratuïts “cuina de bolets en viu”
11 de novembre a les 18,30h. Restaurant Bocca, Mataró
18 de novembre a les 18,30h. Restaurant Sangiovese, Mataró
25 de novembre a les 18,30h. Bar Iluro, Mataró

Informació i reserves de grups:
Trucar al telf. de Caixa Laietana 93 741 75 31

" La cervesa té moltes aplicacions a la gastronomia"

Ho ha dit el gastrònom Pep Palau, en declaracions a Cuinaterapia.

" Fins no fa gaires anys semblava que més enllà del vi no hi havia beguda noble per portar a la taula i és un error. Si be és veritat que el nostre cultiu de vinyes deixa palès un país vitivinícola i la nostra tradició d'acompanyar els menjars amb vi és un fet de la nostra cultura, també és veritat que des de molt antic s'ha practicat la elaboració de cervesa.

Des de tant antic, que a Catalunya hi ha les primeres restes arqueològiques de elaboració de cervesa i això denota que els habitants d'aquestes terres quan encara no tenien consciència de ser el que som i de que tinguessin un país amb una cuina i cultura pròpia, ja elaboraven cervesa. L' hem acabat entenen, doncs segurament, d'una manera una mica esbiaixada com una beguda refresc per fer passar la sed i, en canvi, té moltes aplicacions a la gastronomia i una presència a la taula que va molt més enllà de fer passar la sed. És un producte noble, que té moltes variants. Pot ser elaborada de les maneres més autentiques i més inimaginables i que per tant, conèixer-la, descobrir-la ens obre a la nostre cuina i a la taula moltes possibilitats".

APERITIUS I TAPES, Capricis dels sentits"

Ja és a les llibreries "Aperitius i tapes, capricis dels sentits", un llibre de Mariona Quadrada amb fotografies de Josep Borrell(*) amb tota mena d'entreteniments, des de tapes de bar clàssiques i antigues fins a aperitius contemporanis.

L'autora ha parlat del seu llibre en declaracions a Cuinateràpia: "El que explico en aquest llibre són una serie d'aperitius i tapes que n'hi ha des de les més clàssiques com poden ser unes patates braves, recuperant l'antiga salsa madrilenya, o bé per exemple, una tripa amb cigrons.

Hi ha febre de bolets.

Aquest passat divendres, els oients de Ràdio Malgrat al llarg del programa “Cuinateràpia” van poder escoltar l’interessant xerrada sobre bolets que el gastrònom Pep Palau ens va oferir.
Us deixo aquí, alguns dels seus punts de vista.


Sr. Palau, podem dir que al nostre país hi ha febre de bolets?

"Si, una febre que en alguns moments sobrepassa els límits del tolerable, pels propis boscos i aficionats als bolets, i els qui estimem la natura, no?. Si, si, hi ha una febre molt gran, com no s'havia vist mai. Hem estat sempre un país micòleg i sempre hem sigut uns bojos pels bolets, però, el fet que els bolets hagin adquirit en els últims anys un valor comercial, juntament amb els mitjans com la televisió que han donat aquesta difusió, ha sobre dimensionat l'afició als bolets i crec que ha posat a alguns boscos en una situació límit".

Els bolets són, per tant, una moda a la taula?

"Ben segur, els bolets són una moda a la taula; no només ens agrada anar al bosc a collir-los o a caçar-los com es diu en algun lloc de Catalunya, sinó perquè menjar-los i portar-los a taula, és un dels plaers més grans que hi ha. De fet, fins i tot hi ha persones que tan sols els hi agrada menjar-los i no anar al bosc. Diria que els bolets formen part de la nostra tradició gastronòmica i formen part del nostre patrimoni culinari, estan al receptari de la cuina catalana des de molt antic i, en aquest sentit, això demostra que Catalunya és un país absolutament bolcat als bolets"
(resum del programa emès divendres 23 d’octubre)

Tàstum 2009

El proper 26 d'octubre de 2009 es celebrarà la segona edició del Tàstum al TNC.



Tàstum, Fòrum Agroalimentari de Catalunya, organitzat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), té com a principal objectiu afavorir la interrelació entre els productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, així com propiciar un debat sobre el camí que ha seguir en el futur el primer sector industrial de Catalunya.


Trobareu tota la informació, el programa d’actes, així com els guardonats, cliqueu aquí.

Canapès (1a part)

Donat que fa dies que oients del programa i seguidors/es del blog Cuinateràpia m'estan fent arribar fotos i receptes de canapès, m'ha semblat una bona idea parlar-ne, i així intercanviar propostes diferents.


Aquí teniu un canapè que m'ha enviat l'Arale Norimaki i que ella mateixa a anomenat Canapè de “rulo de cabra” amb nou i figa, perfumat a la crema de vinagre de Mòdena.



Els canapès ofereixen un extens camp a la imaginació. Cadascú pretén donar-los un segell propi, original, però no sempre s'encerta, particularment quan tenim poc temps. Sense deixar de ser originals, en el moment de preparar els canapès s'han de tenir idees més o menys concretes sobre la millor manera de combinar els ingredients perquè harmonitzin en sabor i presentació. S'ha de procurar també fugir de combinacions massa sobrecarregades d'ornaments i concedir més importància als contrastos.

Llom al pebre

Ingredients per a quatre persones:

8 talls de llom per persona o 4 talls gruixuts depèn del gust de cadascú
2 cullerades de mantega
1 gotet de conyac
250 grams de crema de llet
un grapat de pebre negre en gra

Caldereta de llagosta

Ingredients:
2 kg de llagosta
1 ceba
2 tomàquets madurs
1 pebrot verd gros
4 grills d’all
1 cullerada de pebre vermell
1 ½ litres de fumet de peix
250 g de llesquetes de pa torrat
Julivert, sal i oli d’oliva

Per a la picada:
1 llesqueta de pa
1 branca de julivert
1 all
6 ametlles torrades
1 copeta de brandi
uns brins de safrà

“No existeix una cultura del pa al nostre país”.

Francesc Altarriba i Terricabras, és empresari flequer del Forn de pa Altarriba S.L., Bonblat i també creador de diversos pans, entre ells el “pa de morro” del qual ens en ha parlat en l’entrevista d’aquesta setmana.

A més, Altarriba és el nou president de l'Associació d'Empresaris de Manlleu (AEM.)

Sr. Altarriba expliqui’ns què és el “pa de morro”?

El pa de morro és un pa que va sorgir en motiu de la Festa del Porc i la Cervesa que es fa a Manlleu anualment; el leitmotiv bàsic de la festa és la promoció de dos productes bàsics de l’alimentació mediterrània, com és la cervesa i el porc. Estem a la comarca d’Osona i el porc és un producte d’aquí molt arrelat.
Nosaltres tenim un taller que és Bonblat i a partir d’aquí estem el.laborant pans nous i vam dir que podríem fer un pa el.laborat amb cervesa i bacó fumat, i d’aquí va sorgir la idea del “pa de morro” que a més, el seu format simbolitza el morro d’un porc i és un format de 40 grams, per tant, petit per entrepans, i que es pot menjar amb formatge perquè lliga molt amb el sabor.

Creu que hi ha cultura del pa al nostre país?

No, cultura del pa, no n’hi ha massa. Tots confonem la cultura gastronòmica dels grans cuiners, dels grans plats que són els abanderats i ens han obert les portes, i la tasca que han fet és impagable. Jo crec que els hi hem d’estar molt agraïts. Però al voltant del menjar, hi han molts productes bàsics, sobretot a la Mediterrània; i el pa és un dels productes que sempre l’hem visualitzat a taula i l’hem despreciat. De fet es poden trobar productes relacionats amb el pa de certa qualitat, llavors tu te’ls menges són bons i gustosos i t’agrada repetir, però cada vegada és més difícil, més difícil perquè socialment no es valoren i la gent jove no s’incorpora en aquest ofici.


(resum del programa emès divendres 16 d’octubre)
http://www.bonblat.com/

“La cultura agroalimentària és una bona eina per dinamitzar la economia del municipi”.

Així ho ha dit en declaracions a Cuinateràpia, Josep Frias, alcalde d’Hostalric.
L’Ajuntament d’Hostalric treballa en la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació. El Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Feder, ha concedit una subvenció de 613.870 € per tirar endavant aquesta iniciativa.

Sr. Frias com va sorgir la idea de la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació?
Bé, la idea sorgeix d’un projecte comú a la comarca de La Selva, on vam esbrinar que hi havia un potencial important en la indústria agroalimentària, i que per tant, seria bo per intentar dinamitzar la comarca crear tres centres, un de formació per donar perfils en persones formades per indústries agroalimentàries, un tecnològic per ajudar a evolucionar la indústria agroalimentària i després un espai més lúdic, un espai on puguem fer presentacions de productes, on fer formació per gent professional i no professional, i que tot això alhora, des d’aquest espai, d’aquest centre, ajudés a dinamitzar la economia del nostre municipi, que com tots sabeu és un municipi històricament tèxtil, però que el tèxtil ja sabem el que ha passat, està anant a menys i que per tant, pensem que el tema gastronòmic, l’alimentació sana, juntament amb tot el món de la industria agroalimentària de la comarca, juntament amb tots els restaurants de bon nivell que tenim a la comarca, doncs, poden ser un bon tàndem pel nostre patrimoni. Aquesta és la idea, la filosofia,i el camí pel futur que volem per Hostalric.

www.laselvacomunica.cat
(resum del programa emès divendres 16 d’octubre)

“Aquest llibre pretén ser una guia per a principiants”.

Jaume Sañé, autor del llibre 100 bolets fàcilment identificables, ens parla de la cultura del bolet.


“La cultura del bolet a Catalunya és una cosa de temps immemorials, però ha canviat una mica el sistema de reconèixer’ls. O sigui, el sistema de transmissió de coneixements ha canviat totalment. Va haver una època que la gent anava a buscar bolets perquè hi havia anat amb els seus pares o els seus avis i de ben petit ja es coneixia quins eren els bons i els dolents, simplement per tradició oral.

Albergínies farcides

Ingredients: (per a 4 persones)

2 albergínies ben grans
400 grams de carn picada (porc, vedella)
1 ceba gran
2 grill d’all
2 cullerades tomàquet natural triturat
½ got de vi blanc
1 culleradeta de pebre vermell
julivert
8 cullerades de beixamel
formatge ratllat
sal

LA CUINA DEL PIRINEU CATALÀ

JA A LES LLIBRERIES


LA CUINA DEL PIRINEU CATALÀ
Autors: Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut i Comalada (textos) i Josep Borrell (fotografies)
Col•lecció: El Rebost, 2
Número de pàgines: 120
Il•lustracions: 56 (totes a color)
Enquadernació: Tapa dura
Mides: 24 x 22,5 cm
Preu: 23,80 euros
ISBN: 978-84-9791-470-3
La cuina de les comarques de Girona properes als Pirineus és un combinat de qualitat, fidelitat a la tradició i innovació. Pel que fa a les comarques nord-catalanes —Fenolleda, Rosselló, Capcir, Alta Cerdanya, Conflent i Vallespir—, també a redós del Pirineu, constitueixen un lloc privilegiat per a la conservació i tipificació dels productes autòctons. Aquesta zona continua fent honor a la frase de Josep Pla, que afirmava que era on es menjava millor de Catalunya. Però l’escriptor es lamentava de la pèrdua d’identitat de la cuina de la Catalunya del Nord, a causa de la influència de la cuina francesa. Eliana Thibaut i Comalada, pràcticament del no-res i amb un esforç i una dedicació titànics, va tornar a donar senyals d’identitat a aquesta cuina del nord dels Pirineus.

Entrevistem a Eliana Thibaut i Comalada

Eliana Thibaut i Jaume Fàbrega són els autors del llibre “La cuina del Pirineu Català”, un llibre que ha editat Cossetània.


Aquesta setmana hem trucat a Perpinyà i hem parlat amb Eliana i entre altres coses ens ha dit que tal com deia Josep Pla “al Pirineu català és on es menja millor de Catalunya”.

“Si segur, perquè representa tota la varietat del menjar des del mar fins a la muntanya, és un ventall importantíssim de productes diferents i aquesta cuina és representativa de Catalunya”.

Del llibre Thibaut ha explicat... “que és una mirada sobre la unitat de la cuina catalana. Això vol dir que per nosaltres, pel menjar, per la gastronomia, la frontera no existeix i com que sempre he treballat amb en Jaume Fàbrega, penso que actualment els dos som instigadors i historiadors d’aquesta cuina. Hem fet mitja part cadascú i bé, jo treballo amb Cossetània ara fa uns vuit o deu anys, fan un treball fantàstic, però aquesta vegada amb aquest fotògraf, en Josep Borrell, em sembla que resulta una obra molt bonica. Jo estic molt contenta”.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)

“La cuina tradicional i la d’autor són dos mons que poden conviure”.

Així ho ha explicat avui Tana Collados en el programa “Cuinateràpia”.
Tana Collados és professora del Màster en Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic, directora i presentadora del programa sobre gastronomia “Al Vostre gust” de TV3 i autora del llibre amb el mateix nom.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)


Tan de bo que els estudiants de cuina estiguessin cada cop més interessats en la cuina tradicional; és el que hem intentat demanar durant molt de temps.

Ja que se sap que a les escoles de cuina els nois i noies, entraven i sortien volent ser Ferran Adrià i això és una gran distorsió de l’educació en cuina. Perquè? home, no pot ser començar la casa per la teulada ja que la cuina tradicional és el nostre fonament, la nostra cultura i a partir de la qual s’ha d’elaborar un altre discurs.
Aquest discurs de la cuina d’autor, si considerem que la cuina té molta creació jo no crec que es mori; el que si és veritat, és que entre la tendència a recuperar per part de la cuina professional, la cuina tradicional, que això també reflecteix en l’interès dels joves, fantàstic. Per tant la cuina d’autor i la tradicional són dos mons que poden conviure.

Que ha passat? doncs que segurament la crisi posa a cadascú al seu lloc. No sé si hi haurà lloc per a tots els restaurants tal com els entenem ara i per aquesta creació que moltes vegades havia perdut el nord. Se’n ha fet un gra massa i ara és moment de recuperar el gust i la tradició i com que la cuina és creació, de cuina d’autor en continuarà havent.

L'Hotel Real de Santander ens ha fet arribar la promoció de la propera activitat de cuina que faran al seu restaurant El Puntal, les famoses i ja reconegudes mundialment, "CUINERES DE SILS".

Des d'aqui, desitgem que els hi vagi molt bé.




Si esteu disposats a anar-hi i voleu més informació cliqueu aquí