PEP PALAU "El Fòrum Gastronòmic de Santiago, ha estat un èxit rotund"

Impulsor del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau ha fet a Cuinateràpia una valoració altament positiva del recent clausurat certament celebrat de Santiago de Compostela.

"Un èxit rotund amb una gran participació tant ciutadana com del sector de l’hostaleria que suposa un pas endavant respecta a l'anterior edició".

Palau ha explicat també que el que més ha agradat a la gent es poder tastar els diferents plats cuinats.

"Aquesta és una de la característiques i un fet diferencial del Fòrum respecta altres festivals. Que estiguis en una sessió i que vegis com es cuina i com es preparen els productes, com s'apliquen les tècniques i al final puguis tastar el que s'ha preparat, agrada molt a tothom".


Ara, la mirada ja esta posada en Girona 2011.

"Doncs si, la propera edició es farà a Girona i ara mateix ja hi tenim la vista posada per començar a treballar-hi".

Una cuina d'altura al mar, la del Celebrity Equinox.

“Deliciosa i innovadora, una cuina amb múltiples opcions de restauració amb especialitats de tot el món”.
Ho ha dit a Cuinaterapia, Lluís Oriol, Tècnic en viatges amb creuer i coneixedor de l'amplia gamma que ofereix Celebrity Cruises, "la varietat és molt gran per a tots els clients amb diferents restaurants especialitzats i algun d'ells exclusiu, com es el cas del Blue amb capacitat per unes 300 persones i reservat només als clients de la categoria Aquaclass" Per en Lluís, l'Equinox és un vaixell únic per a celebracions "la seva sobrietat i elegància signifiquen un nou concepte de creuer que fins avui no existia".



Celebrity Cruises, la companyia de creuers de luxe pertanyent a Royal Caribbean, va inaugurar aquest estiu passat a Southampton, Anglaterra, el Celebrity Equinox. El vaixell, amb capacitat per a 2.850 passatgers, aposta pel disseny avantguardista, cosmopolita i sofisticat, oferint una nova sensació en el món del luxe en altar mar.

Segons Belén Wangüemert, directora general de Royal Caribbean i Celebrity Cruises a Espanya, "La incorporació del Celebrity Equinox a la guardonada flota de Celebrity Cruises és una bona notícia per al mercat espanyol, demostra la nostra aposta pel segment creixent del luxe i la sofisticació en creuers i ens posiciona com l'única marca de 5 estrelles de creuers, a Espanya. "

Els passatgers que viatgin al Celebrity Equinox gaudiran d'una experiència de creuer similar a la d'un centre turístic amb els atributs innovadors de la marca i la indústria que també caracteritzen el Celebrity Solstice (vaixell que va donar nom a la classe Solstice, de la qual també forma part el Celebrity Equinox), incloent-hi el primer "Lawn Club" del sector, un recinte de més de 2.000 metres quadrats d'extensió amb gespa real, 10 restaurants, alguns d'ells concebuts pel renombrat dissenyador, Adam Tihany, en els quals es barregen plats de seleccions clàssiques i contemporànies creats per Jacques Van Staden, reconegut xef, propietari de restaurants i vicepresident d'Operacions culinàries de Celebrity.

Murano




Tuscan Grille




Silk Harvest Restaurant



Altres activitats i instal.lacions que ofereix la nau són els cabines AquaClass, inspirats en spas, que ofereixen un accés exclusiu a una àrea dedicada al wellnes on es troba el "Blu", restaurant amb influències de la Mediterrània. Al Equinox es pot gaudir també del primer Espectacle de bufat de vidre a bord d'un vaixell, presentat en col•laboració amb el Corning Museum of Glass, així com de cabines, el 85% d'ells amb balcó, més espaiosos i intuïtius i en el disseny han col•laborat experts en turisme i atenció a clients. Dins de les activitats d'entreteniment val la pena destacar els fascinants i nous espectacles dissenyats en col•laboració amb Poet Theatricals.

El Celebrity Equinox és el segon vaixell de la història a utilitzar energia solar, el seu disseny està pensat per disminuir el consum de combustible (amb una reducció d'emissions d'un 95%) i compta amb sistemes avançats de purificació d'aigües residuals i una planta de osmosi inversa de baixa energia, entre d'altres solucions ecològiques.


Actualment l'Equinox treballa a la zona del carib però al maig del 2010 farà viatges pel Mediterrani Oriental amb sortida de Civitavecchia a Roma.

"La nostra és una cervesa natural"

Ho ha dit a Cuinateràpia, Pablo Vijande, mestre cerveser de la Companyia Cervesera del Montseny, situada a Sant Miquel de Balenyà a Seva.
"La principal característica de la nostra cervesa és el fet de ser natural, de fet és el gran element diferenciador, això, i que no està ni filtrada ni pasteuritzada i per tant, no té afegits. És una cervesa de la família de fermentació alta, elaborem diferents estils, però, la producció és artesanal en el seu procés".

Vijande ha parlat també de la promoció de la marca.
"Cada cop estem a més llocs, es pot trobar a bodegues, bars, tendes diverses i també a supermercats".

Adjuntem foto del pack d'hivern: amb 4 ampolles 33cl (+lupulus, +malta, +negra i Hivern-Ale) i un got de la CCM.

Té un preu PVP: 10.21 eur


Nosaltres us recomanen una visita els dissabtes a la fàbrica. Per concertar visites cliqueu aquí.

A més també us deixem enllaços que demostren com n’està de valorada a l’estranger, la Companyia Cervesera del Montseny.
http://www.hxcalderdalecamra.org.uk/new_spanish_brewery.htm

Fins hi tot tenen un distribuïdor oficial als Estats Units, on parlen de la cerveseria
http://www.sheltonbrothers.com/beers/breweryProfile.asp?BreweryID=105

En aquests enllaços podreu veure que les cerveses tenen un etiquetatge original i diferent pels Estats units.
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=401
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=402
http://www.sheltonbrothers.com/beers/beerProfile.asp?BeerID=403


Salut i gaudiu de la cervesa més arte-sana !!!

El Restaurant CAN FORMIGA de Pineda de Mar, celebra el dimecres 4 de novembre, LA FESTA DEL VI NOVELL.

Dins del marc de les 17es Jornades Gastronòmiques de la Tardor a Pineda que es duen a terme fins el proper 15 de novembre, el restaurant Can Formiga celebra aquest dimecres la festa del Vi Novell.
Una activitat que ha destacat a Cuinateràpia el propietari de Can Formiga en Joan Viñolas.

“Nosaltres en aquestes dades i de portes endins del restaurant, fem les jornades a la nostre manera i presentem el vi novell de cada any. Aquest és el sisè any consecutiu que ho celebrem i ús haig de dir que enguany hi ha hagut una collita excel.lent”.

La presentació es farà aquest dimecres a 3/4 de 9 del vespre a Can Formiga.

Enguany participen a les jornades, els restaurants Diagonal, Can Formiga, Mas Pi, Pepet, Can Gil, Pim Pot Lens, Safrà i Can Xaubet i les pastisseries, Bombonet i Sant Jordi. També amb motiu de les jornades a la biblioteca Serra i Moret es pot visitar una exposició de llibres de cuina i el dimecres 4 de novembre a 2/4 de 6 de la tarda hi haurà una lectura per a nens de 8 a 10 anys amb el lema “Mousse de manzana para las penas de amor”.

"A Catalunya som especialistes en formatges frescos"

Ho ha dit a Cuinateràpia, el gastrònom i especialista en formatges, Enric Canut*.

"M'estic referint tant al mató com al recuit, el recuit drap o el brossat que es fa al Pirineu o el brull al sud de Tarragona, d'això en som especialistes; després parlaríem del Garrotxa que és un formatge d'elaboració artesanal que es fa sobretot a la Catalunya Central. Hi han unes catorze o quinze formatgeries artesanes per tot el territori que fan aquest formatge de cabra suau mantecós amb la pell florida de color blavós i, per últim jo diria que som especialistes també en tot el que són quallades àcides de llet de cabra o de vaca i a partir d'aquestes quallades fem formatges amb formes, textures i presentacions molt divertides amb la qual cosa podem sentir-nos molt orgullosos".

Canut, també ha destacat la presència del formatge al nostre país :
"A Catalunya, hi ha moltíssima cultura formatgera, pot estar actualment en un vint-i-cinc o trenta per cent de consum per sobre de la mitjana espanyola. Som un poble que coneixem, valorem i gaudim amb els formatges. A nivell de tot l'estat, la cultura formatgera baixa una mica, però esta creixen bastant. Si fa vint anys teníem un nivell molt baix, en aquests vint anys s'ha triplicat quasi quadruplicat el coneixement i el consum d'habitant/any, en tot tipus de formatge, per tant estem en el bon camí."

* ENRIC CANUT està considerat una autoritat mundial en matèria de formatges artesans, ja que ha desenvolupat i desenvolupa l'activitat formatgera des de tots els seus àmbits: l'elaborador, el comercialitzador i també el pedagògic. Enric Canut (Barcelona, 1956) és també codirector de la fira "Barcelona Degusta".

" La cervesa té moltes aplicacions a la gastronomia"

Ho ha dit el gastrònom Pep Palau, en declaracions a Cuinaterapia.

" Fins no fa gaires anys semblava que més enllà del vi no hi havia beguda noble per portar a la taula i és un error. Si be és veritat que el nostre cultiu de vinyes deixa palès un país vitivinícola i la nostra tradició d'acompanyar els menjars amb vi és un fet de la nostra cultura, també és veritat que des de molt antic s'ha practicat la elaboració de cervesa.

Des de tant antic, que a Catalunya hi ha les primeres restes arqueològiques de elaboració de cervesa i això denota que els habitants d'aquestes terres quan encara no tenien consciència de ser el que som i de que tinguessin un país amb una cuina i cultura pròpia, ja elaboraven cervesa. L' hem acabat entenen, doncs segurament, d'una manera una mica esbiaixada com una beguda refresc per fer passar la sed i, en canvi, té moltes aplicacions a la gastronomia i una presència a la taula que va molt més enllà de fer passar la sed. És un producte noble, que té moltes variants. Pot ser elaborada de les maneres més autentiques i més inimaginables i que per tant, conèixer-la, descobrir-la ens obre a la nostre cuina i a la taula moltes possibilitats".

Hi ha febre de bolets.

Aquest passat divendres, els oients de Ràdio Malgrat al llarg del programa “Cuinateràpia” van poder escoltar l’interessant xerrada sobre bolets que el gastrònom Pep Palau ens va oferir.
Us deixo aquí, alguns dels seus punts de vista.


Sr. Palau, podem dir que al nostre país hi ha febre de bolets?

"Si, una febre que en alguns moments sobrepassa els límits del tolerable, pels propis boscos i aficionats als bolets, i els qui estimem la natura, no?. Si, si, hi ha una febre molt gran, com no s'havia vist mai. Hem estat sempre un país micòleg i sempre hem sigut uns bojos pels bolets, però, el fet que els bolets hagin adquirit en els últims anys un valor comercial, juntament amb els mitjans com la televisió que han donat aquesta difusió, ha sobre dimensionat l'afició als bolets i crec que ha posat a alguns boscos en una situació límit".

Els bolets són, per tant, una moda a la taula?

"Ben segur, els bolets són una moda a la taula; no només ens agrada anar al bosc a collir-los o a caçar-los com es diu en algun lloc de Catalunya, sinó perquè menjar-los i portar-los a taula, és un dels plaers més grans que hi ha. De fet, fins i tot hi ha persones que tan sols els hi agrada menjar-los i no anar al bosc. Diria que els bolets formen part de la nostra tradició gastronòmica i formen part del nostre patrimoni culinari, estan al receptari de la cuina catalana des de molt antic i, en aquest sentit, això demostra que Catalunya és un país absolutament bolcat als bolets"
(resum del programa emès divendres 23 d’octubre)

“No existeix una cultura del pa al nostre país”.

Francesc Altarriba i Terricabras, és empresari flequer del Forn de pa Altarriba S.L., Bonblat i també creador de diversos pans, entre ells el “pa de morro” del qual ens en ha parlat en l’entrevista d’aquesta setmana.

A més, Altarriba és el nou president de l'Associació d'Empresaris de Manlleu (AEM.)

Sr. Altarriba expliqui’ns què és el “pa de morro”?

El pa de morro és un pa que va sorgir en motiu de la Festa del Porc i la Cervesa que es fa a Manlleu anualment; el leitmotiv bàsic de la festa és la promoció de dos productes bàsics de l’alimentació mediterrània, com és la cervesa i el porc. Estem a la comarca d’Osona i el porc és un producte d’aquí molt arrelat.
Nosaltres tenim un taller que és Bonblat i a partir d’aquí estem el.laborant pans nous i vam dir que podríem fer un pa el.laborat amb cervesa i bacó fumat, i d’aquí va sorgir la idea del “pa de morro” que a més, el seu format simbolitza el morro d’un porc i és un format de 40 grams, per tant, petit per entrepans, i que es pot menjar amb formatge perquè lliga molt amb el sabor.

Creu que hi ha cultura del pa al nostre país?

No, cultura del pa, no n’hi ha massa. Tots confonem la cultura gastronòmica dels grans cuiners, dels grans plats que són els abanderats i ens han obert les portes, i la tasca que han fet és impagable. Jo crec que els hi hem d’estar molt agraïts. Però al voltant del menjar, hi han molts productes bàsics, sobretot a la Mediterrània; i el pa és un dels productes que sempre l’hem visualitzat a taula i l’hem despreciat. De fet es poden trobar productes relacionats amb el pa de certa qualitat, llavors tu te’ls menges són bons i gustosos i t’agrada repetir, però cada vegada és més difícil, més difícil perquè socialment no es valoren i la gent jove no s’incorpora en aquest ofici.


(resum del programa emès divendres 16 d’octubre)
http://www.bonblat.com/

“La cultura agroalimentària és una bona eina per dinamitzar la economia del municipi”.

Així ho ha dit en declaracions a Cuinateràpia, Josep Frias, alcalde d’Hostalric.
L’Ajuntament d’Hostalric treballa en la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació. El Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Feder, ha concedit una subvenció de 613.870 € per tirar endavant aquesta iniciativa.

Sr. Frias com va sorgir la idea de la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació?
Bé, la idea sorgeix d’un projecte comú a la comarca de La Selva, on vam esbrinar que hi havia un potencial important en la indústria agroalimentària, i que per tant, seria bo per intentar dinamitzar la comarca crear tres centres, un de formació per donar perfils en persones formades per indústries agroalimentàries, un tecnològic per ajudar a evolucionar la indústria agroalimentària i després un espai més lúdic, un espai on puguem fer presentacions de productes, on fer formació per gent professional i no professional, i que tot això alhora, des d’aquest espai, d’aquest centre, ajudés a dinamitzar la economia del nostre municipi, que com tots sabeu és un municipi històricament tèxtil, però que el tèxtil ja sabem el que ha passat, està anant a menys i que per tant, pensem que el tema gastronòmic, l’alimentació sana, juntament amb tot el món de la industria agroalimentària de la comarca, juntament amb tots els restaurants de bon nivell que tenim a la comarca, doncs, poden ser un bon tàndem pel nostre patrimoni. Aquesta és la idea, la filosofia,i el camí pel futur que volem per Hostalric.

www.laselvacomunica.cat
(resum del programa emès divendres 16 d’octubre)

Entrevistem a Eliana Thibaut i Comalada

Eliana Thibaut i Jaume Fàbrega són els autors del llibre “La cuina del Pirineu Català”, un llibre que ha editat Cossetània.


Aquesta setmana hem trucat a Perpinyà i hem parlat amb Eliana i entre altres coses ens ha dit que tal com deia Josep Pla “al Pirineu català és on es menja millor de Catalunya”.

“Si segur, perquè representa tota la varietat del menjar des del mar fins a la muntanya, és un ventall importantíssim de productes diferents i aquesta cuina és representativa de Catalunya”.

Del llibre Thibaut ha explicat... “que és una mirada sobre la unitat de la cuina catalana. Això vol dir que per nosaltres, pel menjar, per la gastronomia, la frontera no existeix i com que sempre he treballat amb en Jaume Fàbrega, penso que actualment els dos som instigadors i historiadors d’aquesta cuina. Hem fet mitja part cadascú i bé, jo treballo amb Cossetània ara fa uns vuit o deu anys, fan un treball fantàstic, però aquesta vegada amb aquest fotògraf, en Josep Borrell, em sembla que resulta una obra molt bonica. Jo estic molt contenta”.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)

“La cuina tradicional i la d’autor són dos mons que poden conviure”.

Així ho ha explicat avui Tana Collados en el programa “Cuinateràpia”.
Tana Collados és professora del Màster en Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic, directora i presentadora del programa sobre gastronomia “Al Vostre gust” de TV3 i autora del llibre amb el mateix nom.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)


Tan de bo que els estudiants de cuina estiguessin cada cop més interessats en la cuina tradicional; és el que hem intentat demanar durant molt de temps.

Ja que se sap que a les escoles de cuina els nois i noies, entraven i sortien volent ser Ferran Adrià i això és una gran distorsió de l’educació en cuina. Perquè? home, no pot ser començar la casa per la teulada ja que la cuina tradicional és el nostre fonament, la nostra cultura i a partir de la qual s’ha d’elaborar un altre discurs.
Aquest discurs de la cuina d’autor, si considerem que la cuina té molta creació jo no crec que es mori; el que si és veritat, és que entre la tendència a recuperar per part de la cuina professional, la cuina tradicional, que això també reflecteix en l’interès dels joves, fantàstic. Per tant la cuina d’autor i la tradicional són dos mons que poden conviure.

Que ha passat? doncs que segurament la crisi posa a cadascú al seu lloc. No sé si hi haurà lloc per a tots els restaurants tal com els entenem ara i per aquesta creació que moltes vegades havia perdut el nord. Se’n ha fet un gra massa i ara és moment de recuperar el gust i la tradició i com que la cuina és creació, de cuina d’autor en continuarà havent.

“L’avia Remei diu a Cuinateràpia, que al Maresme tenim de tot”.

Al llarg de l’entrevista, Remei Ribas ens ha donat un munt de recomanacions i consells per tal d’estalviar temps i diners a la cuina.


(resum del programa emès el passat divendres 2 d’octubre)


Tenim fruites i verdures, tenim de tot; llavors aquí tenim el mar i al mar, el peix. El peix si és fresc i és acabat de fer no necessita salses de cap mena, el que passa, que tenim l’avantatge que tenim aquests congeladors ara, que si el peix ha estat congelat en alta mar, si el descongeles lentament està tan bó com si fos fresc.
Es clar que cada persona s’ha d’adaptar a les circumstàncies. Hi ha qui podrà comprar una cosa fresca, però sempre hem de comprar, per exemple... no aquell dia que necessitem allò, ho comprem tant si val 10 com si val 20, no.
És molt important utilitzar aquesta tecnologia de les neveres i congeladors, perquè per exemple, si comprem un dia a la plaça entre setmana, i veiem aquella sípia tan maca i aquell dia la venen barata, encara que no pensàvem comprar-la, doncs compra-la, talla-la, posa-la a la cassola, fes-la i guarda-la congelada, i en un moment determinat pots fer una fideuà, pots posar quatre talls en un arròs, pots fer-la amb patates i pèsols, o sigui et dona una sèrie de coses que si les tens a casa, no has d’anar a buscar aquell dia.
Veus el que no recomanaria que la gent poses al congelador és el tocino. El tocino cuit encara es guarda una mica, el tocino segons quin, cru es torna rànci. Fixa’t bé que no hi ha cap botiga de congelats que tinguin cansalada, botifarra, llomillo, això no n’hi ha de congelat per la grasa del porc que al congelar-se es fa rància.

“Al Priorat i al Montsant es fan uns vins de molta qualitat”.

Així ho ha manifestat al programa Cuinateràpia, Josep Sala, especialista en vins i professor de l’EUHT StPol.


A la foto podem veure a Josep Sala en un moment de cata de vins dins del marc “Sopars amb classe” que ha ofert l’ Hotel Gran Sol de St.Pol aquest estiu.




(resum del programa emès el passat divendres 25 de setembre)




R.M. Sr. Sala, en quin lloc posaria els vins que es fan a Espanya?
J.S. - No arribem al nivell de França en quan a número; en qualitat, jo crec que actualment si, el que passa, el problema que tenim aquí a Espanya, és que no ens hem donat a conèixer bé, tenim una qualitat de vi molt bona, però repeteixo, no ens hem donat a conèixer bé. He tingut sort de provar vins de gairebé totes les zones d’Espanya i a totes he trobat grans vins, la veritat.


R.M. I ens podria destacar alguna D.O.?
J.S. - Es complicat això, eh?. Jo les destacaria totes, però actualment si que hem de dir i, cada vegada ho veiem més a la premsa, que el Priorat és una zona molt important i té uns vins de molt bona qualitat; el Montsant que està tocant al Priorat, per a mi també és una zona que fa uns vins excepcionals.
I a fora de Catalunya si tingués que destacar algun actualment que m’agradi, per exemple Toro, queda cap a la zona de León i també el Bierzo, crec que es una zona que despuntaria, per destacar algunes, però n’hi ha moltes més.

Jaume Fàbrega, diu que les noves generacions de cuiners cada cop s’interessen més per la cuina tradicional.

Divendres passat al llarg de l’entrevista que li varem fer en el programa Cuinateràpia, i entre altres coses, ens va donar el seu punt de vista de com està la cuina catalana actualment.


R.M. Sr. Fàbrega, parli’ns de la cuina catalana moderna.
J.F. - Bé, per modern aquest concepte cronològic hauríem de pensar també en els dos models: la cuina d’autor de la Carme Ruscalleda, Ferran Adrià o Joan Roca i l’altra, la cuina tradicional.
Diguem, pel que fa a la cuina d’autor, és evident que té una projecció internacional, si més no com a cuina espanyola, aquesta és la desgràcia diguem-ne, no es projecta com a cuina catalana; però naturalment té ara un prestigi, un arrelament, una difusió.
Pel que fa a la cuina tradicional, jo penso que ha estat molt eclipsada per la moda de la cuina d’autor o d’avantguarda, però que ara tornen a venir bons temps per aquest model de cuina, és a dir, que cada vegada més, la cuina tradicional torna ha estar en òrbita. La prova és que hi ha restaurants a Barcelona que ja s’emparen directament amb la idea de que jo dic CTC, Cuina Tradicional Catalana.

R.M. I digui’ns, perquè torna la cuina tradicional davant les noves propostes?
J.F - Home, torna per diversos motius. D’una banda hi ha un fet polític i és que a Catalunya està creixent un sentiment nacional més fort, per tant, això pot provocar una millora de l’autoestima, diguem enfront lo que suposava defensar només la cuina internacional o de fusió que no tingués cap mena d’arrel, que es digués en comptes de catalana, mediterrània, per tant, hi ha aquest fet.
D’altra banda, hi ha l’altre fet objectiu de la cuina d’autor que ja ha complert els seus objectius, entrant ja, en una crisi profunda, és a dir, els crítics gastronòmics que analitzen el fenomen – estic parlant de García Santos i d’altres – diuen que ja té els dies acabats i només quedaran uns pocs restaurants de superluxe, però que les coses tornaran a mare, és a dir, que la gent tornarà a interessar-se per la cuina tradicional, després d’aquest reflux diguem-ne de tanta creació, tantes escumes, i en fi tantes esferificacions, etc..., encara n’hi han alguns, els grans creadors, però jo crec que tornarà a aparèixer una nova generació de cuiners que només tornarà a interessar-se per la cuina tradicional, un procés en certa manera de reflux o balança.

El seu bloc http://jaumefabrega.blogspot.com/

Si voleu conèixer més sobre en Jaume Fàbrega cliqueu aquí

Entrevista al Sr. Pere Monje Director del Restaurant Via Veneto.

1.- Com definiria el Restaurant Via Veneto?
El Via Veneto és un restaurant que porta més de 40 anys a Barcelona intentant donar el millor servei i la millor cuina. Jo defineixo el Via Veneto com un clàssic/modern; clàssic per la posada en escena, i modern perquè, tant la nostra cuina com el nostre equip està format per gent jove, gent amb moltes ganes i amb una cuina molt posada al dia.

2.- Podem afirmar que la gestió del seu restaurant és com la d’una gran empresa?
Totalment, un restaurant és l’exemple més directe, ja que en un restaurant, el que en una empresa passa en un any, en un restaurant passa cada dia; rebem el producte, el manipulem, cuinem, venem, el client escull i venem els plats i sabem si ha anat bé o no ha anat bé o sigui que un restaurant és: classes públiques, és màrqueting, és producció, és logística, és consum, és tot el que té una empresa, superconcentrat.

3.- Escollir una bona matèria prima és important per l’èxit d’un restaurant?
És clau, diguéssim que si tinguéssim que quantificar, doncs un 60 o 70% de l’èxit d’un plat està en la matèria prima. Per més bo que sigui el cuiner, sinó li posem a les seves mans el millor producte, difícilment farà un gran plat. La matèria prima moltes vegades del què es tracta és gairebé manipular-la el menys possible, fer que realment el producte s’expressi en tota la seva dimensió.

4.- Com afecta la crisi econòmica actual al món de la restauració?
Home, si diguéssim que no afecta a restauració, tampoc estaríem dient les coses com són, lògicament la restauració viu una mica del sentiment, viu d’acord amb l’expectativa que tingui la gent amb el futur, llavors actualment no hi ha l’optimisme que hi havia i d’això en la restauració també estem acostumats a passar per aquests cicles, llavors en la restauració, la feina que fem és pensant en el futur, estem preparats per a poder també portar aquestes dates que no són diguéssim, tot lo esplèndides que voldríem. També cal dir que la restauració catalana és una restauració molt preparada, molt posada al dia, molt moderna i amb molt bona imatge a l’exterior. Amb això el que vull dir és que potser estem en el moment per a poder passar diguéssim aquest cicle econòmic una mica més preparats.

5.- Que destacaria de la cultura gastronòmica i la cuina catalana?
Moltes coses, primer el producte, després la cultura gastronòmica que tenim en aquest país, un element molt important i molt intangible que és les ganes de servir, les ganes de fer passar-ho bé als clients, el tenir una generació nova de cuiners que domina una tradició i que volen avançar cap endavant i també una cosa molt important, uns clients que estant molt viatjats i que coneixen molt i que són els primers que motiven a la restauració per anar endavant.

6.- Un altre ambient important del Via Veneto és el seu celler amb més de 10.000 ampolles diferents.
Totes diferents i és un dels cellers més importants del país, aquí al Via Veneto quatre persones és dediquen només a la cura i al servei del vi, llavors no entenem un bon àpat sense un bon vi, un bon vi que no té perquè ser un vi car; aquí al Via Veneto tenim vins des de 10 euros fins a uns quants milers d’euros i cadascun d’ells assegurem que és un vi força interessant i força bo.

7.- Quin plat ens recomana de la carta del seu restaurant?
Potser un plat que reflexa tot això que hem parlat podria ser per exemple els “ous de Calaf a baixa temperatura amb tres patates i tòfona negre”. Hi ha producte perquè l’ou l’hem anat a buscar en aquest cas en una granja de Calaf, són ous de primera posta que en diuen, ous que tenen més contingut de rovell de lo habitual, una cocció moderna posada al dia, cocció a baixa temperatura que permet que l’ou estigui cuit però per dins segueix líquid, la combinació amb tres tipus de patata diferent i després el toc diguéssim luxós, el toc que li dona aquest punt de misteri que li atorga al plat, la tòfona negre.

8.- I ja per acabar amb l’entrevista, li agrairíem unes paraules pels oients i seguidors del Cuinateràpia.
Molt agraïts a tots vostès i agraïts a tota la seva audiència. Tenim molts i molt estimats clients a tot el Maresme i ja ho saben, a la seva disposició aquí al restaurant Via Veneto de Barcelona.