Consells útils per a cuinar llegums

Rentat

Els llegums poden contenir pols i cossos estranys (alguna palla, pedretes) que s'ha d'eliminar abans de preparar-los. Per això es posen en un tamís i es mouen amb els dits per a trobar les possibles impureses. Posteriorment es posa el tamís sota l'aixeta i es mouen de nou amb els dits per assegurar-se que estan ben esbandits.

Remull

Un cop rentats i escorreguts els llegums, es passen a un recipient ampli, perquè, en el remull, augmenten molt la seva grandària. Es cobreixen amb 3 vegades el seu volum d'aigua freda en el cas de les mongetes, i d'aigua tèbia amb un pessic de sal si s'han de remullar cigrons. Es retiren els exemplars que surin. És preferible no sobrepassar les 12 hores de remull ja que, passat aquest temps, els llegums no es suavitzen més i només perden sabor. Si cal deixar més temps, a les 12 hores se'ls canvia l'aigua. En cap cas s'han de tenir en aigua més de 24 hores. No es remullen en aigua calenta perquè això els fa perdre els seus nutrients.

Esbandit

Visitem el Barri Gòtic de Barcelona

Aquest dies podem aprofitar per fer alguna sortida interessant i si s'escau, i penseu en visitar Barcelona, no deixeu passar l'oportunitat d'anar a berenar a
Granja Dulcinea
Carrer de Petritxol 2
Barri: Gòtic
Tel: 93 302 68 24
Metro: L3 Liceu
Horari: De Dilluns a Diumenge de 9h a 13h i de 16:30 h a 21h


L'any 1789 aquest local es va inaugurar com a taverna i el 1930 va passar a ser granja. Bonica granja de dos pisos i ambient agradable. Una xocolateria d'aquestes de tota la vida. Diminuta. Amb una vida i un bullici genial.
Ofereix una exquisida varietat de begudes calentes i rebosteria, no oblidar les seves boníssimes ensaïmades i croissants, ideal per gaudir d'un bon berenar i de l'ambient del centre. Molt bons els suïssos i la xocolata a la tassa amb xurros. També es pot degustar crema d'ametlles amb tocs de canyella i llimona, crema catalana, plats de nata o biquinis de pernil en dolç i formatge.
Per aquí han passat des Dalí a Angel Guimerà, i és que qui ho prova una vegada ja pensa en quan tornarà. Imprescindible.

Mil i una maneres de tallar les verdures

Ben segur que en moltes receptes de cuina us heu trobat amb aquests termes: julienne, chiffonnade, mirepoix, ... però sabríeu diferenciar tots aquests termes culinaris?. Pels qui no ho tingueu clar, us ho explico.

Bé per reduir els temps de cocció o bé per donar una presentació concreta a un plat, hi ha maneres molt diferents de tallar les verdures.

A l'hora de llegir una recepta hi ha ocasions en què ens topem amb termes una mica complicats o, almenys, poc coneguts per al cuiner no professional. Passa, per exemple, quan es defineixen les múltiples maneres de tallar les verdures i hortalisses.

Aquestes són algunes de les més freqüents:

Tires llargues(en castellà chifonada) és una tècnica culinària consistent a tallar amb un ganivet certes verdures de grans fulles en tires allargades, d'uns tres centímetres de llarg per mig centímetre d'ample. Aquesta tècnica de tall se sol emprar en verdures com l'enciam, els espinacs, alfàbrega, fulles d'endívia, etc.

Una de salsafins

Voleu donar un toc especial a les vostres cassoles aquest Nadal?, doncs no us perdeu l'oportunitat de posar-hi uns salsafins.

De com preparar-los aquí us ho explico:

Amb un ganivet els hi rasquem la pell (com si fossin pastanagues, sobretot no pelar-los, nomes cal rascar-los) i els anem posant a la pica amb aigua freda per tal que no se’ns quedin negres.

Posem una olla gran al foc amb el suc de 1/2 llimona, sal i una cullereta de farina, (això sembla que els fa més blancs) i un cop nets els bullim, però no massa, ja que es podrien desfer i donat que haurem de continuar cuinant-los, els deixarem al punt de escaldats bàsicament.

Un cop escaldats, els tirem des de l’olla, directament a l’aigüera (que, evidentment, tindrem neta) i els anem posant un a un sobre un drap perquè s’acabin d’escórrer bé. Un cop fet això, ja els tenim a punt per enfarinar i fregir o bé, per congelar-los i així fer-los en properes ocasions, quan per exemple no sigui temporada i/o no en trobem. Si és aquest el cas, o sigui que els congelem, haurem de fer-ho en paquets, pensant en els que ens poden fer falta per properes menjades.

A l’hora de cuinar-los només els haurem de descongelar, els enfarinarem, els fregirem en una paella amb oli ben calent i els anirem retirant i posant a sobre de paper de cuinar per treure’n l’excés d’oli i ja els tindrem a punt per posar a la cassola. (Cassoles amb suc com pot ser Ànec, Pollastre, vedella).

Els posarem a sobre i deixarem que facin l’últim xup-xup, com que ja els tenim prèviament escaldats, no necessitaran tanta cocció i aconseguirem que no se’ns desfacin.

Una altra opció són menjar-los fregits com si fossin patates fregides, us encantaran.

Els adolescents. L’alimentació dels 10 als 18 anys

L'adolescència és una etapa de la vida en què el nen i la nena experimenten importants canvis físics, sexuals, emocionals i socials, que els aniran fent madurar.

Durant l'adolescència té lloc la pubertat, terme que es refereix als canvis biològics que experimenta el nen (maduració sexual, estirada puberal??), i que el transformen en una persona adulta amb capacitat per reproduir-se. Això els passa entre els 10 i els 18 anys, aproximadament, i varia d'uns a altres tant en l'edat d'inici com en la seva evolució, i depèn fonamentalment de la interacció de factors genètics amb els hàbits alimentaris, l'estil de vida i el ambient psicològic i social. En aquests anys l'adolescent arriba a la seva talla definitiva.

Els nens. L’alimentació dels 6 al 10 anys

Els nens i nenes a aquestes edats estan en constant creixement i desenvolupament, el que fa possible que adquireixin nombroses capacitats i habilitats. En aquests anys els nens i nenes creixen entre 5 i 8 cm i augmenten entre 2,5 i 3,5 kg per any, respectivament. Si el seu ritme de creixement i desenvolupament és normal, el pediatre donarà a cada seguiment els consells oportuns sobre alimentació d'acord a la seva edat i les seves necessitats. Però si el seu fill està agafant molt de pes en aquests anys, sou els pares com a responsables de la seva salut, els que heu de revisar la seva dieta i fer tots els esforços per aconseguir que faci més activitat física.

Així mateix, en aquesta etapa el nen comença a establir patrons de conducta i de comportament més ferms. Per a molts nens la alimentació segueix sense ser una cosa que els cridi l'atenció, excepte per aconseguir els seus capricis, o per cridar la vostra atenció. En qualsevol cas és important ser disciplinat en tot el que fa a l'alimentació, els horaris dels àpats, la varietat de menús, sense cedir sempre als seus capricis. El nen necessita una alimentació variada que li permeti créixer, desenvolupar la seva activitat física i estar sa.

Els més petits. L’alimentació dels 2 als 6 anys

Cap als 2 anys d'edat, les funcions digestives i metabòliques dels nens i nenes han madurat de manera que ja poden menjar de tot, si bé s'han d'ajustar les quantitats i els aliments a la pròpia evolució i costums del nen; sense sobreestimar ni la seva gana ni les seves necessitats. Als 2 anys la velocitat de creixement del nen és gran, tot i que va desaccelerant fins als 3 anys. I és a partir d'aquesta edat quan el seu ritme de creixement i desenvolupament es redueixen encara més, fins arribar a la pubertat on es dóna l'estirada puberal.


Has notat canvis en la gana del teu nen? El cert és que a partir dels dos anys, el nen sol menjar menys. Es tracta d'una resposta fisiològica normal del seu cos ja que el seu ritme de creixement és

Com coure els fesols del ganxet o mongetes.

Cal que els posem en remull la nit abans. La quantitat d’aigua serà de tres vegades el volum dels fesols. Si els posem amb aigua que sigui dura (que porti molta calç), afegirem una mica de bicarbonat per trencar la calç de l’aigua.


Passades unes 12 hores els escorrem i els posem a l’olla amb aigua freda.

Els deixem a foc lent fins que arrenquin el bull, fer-ho així ens garantirà que la pellofa no es separi del fesol.

Olives adobades

En primer lloc cal que si no teniu olivera que us doni els seus fruits, ni cap amic o conegut que us les regali el millor serà passar a la segona opció que és comprar-les.

Un cop tingueu el producte base per preparar comença la tasca creativa, ja que les maneres possibles d’obtenir unes bones olives adobades són múltiples i sereu vosaltres mateixos els qui decidireu com donar-los-hi el punt final.

De entrada he de suposar que teniu olives verdes i no negres ja que aquestes darreres, generalment segueixen un procés diferent.

El procés a seguir per adobar les olives verdes és com segueix:
- Rentar-les amb abundant aigua
- Podeu deixar-les senceres, partides o matxucar-les.

Parlem de "La Pasta"

Erròniament davant el què es pensa, la pasta no és un aliment alt en calories, són els olis, mantegues i en general les grasses i salses que hi afegim les que realment engreixen.

La pasta posseeix múltiples propietats que la fan una base alimentària ideal a qualsevol edat.

A continuació us ofereixo una sèrie de consells perquè li traieu tot el partit:


AIGUA BULLINT ABUNDANT I SALADA.
A l’hora de coure-la la proporció entre la quantitat d’aigua, sal i pasta és fonamental: 1 litre d’aigua per cada 100 grams de pasta i 10 grams de sal.

QUANTITAT PER RACIÓ.
Encara que hem de tenir en comte la gana de cadascú, en termes generals calcularem entre 80 i 100 grams de pasta per persona si és un plat principal i 60 grams si es prepara com a guarnició per un plat de carn o peix.

TEMPS DE COCCIÓ.

Xarop pel refredat

RECEPTA PER TREURE LA MUCOSITAT I LA BRONQUITIS D’UNA FORMA BEN SANA I NATURAL.

Els ingredients:

1 poma
1 llimona (només necessitarem la pela)
5 figues seques
5 cullerades grans de sucre
2 litres d’aigua

Com preparar-lo:

Posem en un pot els dos litres d’aigua.
Hi afegim la poma que prèviament haurem pelat i tallat a trossets, les cinc figues, la pela de llimona i les cinc cullerades de sucre.
Ho posem tot a bullir a foc baix, fins que ja veureu que la poma queda en compota (ben bé una hora i mitja).
Passat aquest temps, veureu que haurà reduït força.
Passeu tot per un colador esprement bé amb una cullera, per tal que tots els ingredients deixin anar el suc.
Ara ja teniu el xarop fet.

Aquest xarop el podeu posar en una ampolla i el guardeu a la nevera perquè no es faci malbé.

En podeu prendre una cullerada al matí, migdia i vespre. Veureu com millorareu i arrencareu la mucositat.

Val a dir que és molt efectiu en la canalla, ja que són els qui tenen més dificultat en treure el moc quan es refreden i a sobre que té bon gust i se’ls hi fa de bon prendre, els hi estem aportant unes quantes vitamines, que mai hi són de més.