“La cultura agroalimentària és una bona eina per dinamitzar la economia del municipi”.

Així ho ha dit en declaracions a Cuinateràpia, Josep Frias, alcalde d’Hostalric.
L’Ajuntament d’Hostalric treballa en la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació. El Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Feder, ha concedit una subvenció de 613.870 € per tirar endavant aquesta iniciativa.

Sr. Frias com va sorgir la idea de la creació del Centre d’Interpretació del Territori de l’Alimentació?
Bé, la idea sorgeix d’un projecte comú a la comarca de La Selva, on vam esbrinar que hi havia un potencial important en la indústria agroalimentària, i que per tant, seria bo per intentar dinamitzar la comarca crear tres centres, un de formació per donar perfils en persones formades per indústries agroalimentàries, un tecnològic per ajudar a evolucionar la indústria agroalimentària i després un espai més lúdic, un espai on puguem fer presentacions de productes, on fer formació per gent professional i no professional, i que tot això alhora, des d’aquest espai, d’aquest centre, ajudés a dinamitzar la economia del nostre municipi, que com tots sabeu és un municipi històricament tèxtil, però que el tèxtil ja sabem el que ha passat, està anant a menys i que per tant, pensem que el tema gastronòmic, l’alimentació sana, juntament amb tot el món de la industria agroalimentària de la comarca, juntament amb tots els restaurants de bon nivell que tenim a la comarca, doncs, poden ser un bon tàndem pel nostre patrimoni. Aquesta és la idea, la filosofia,i el camí pel futur que volem per Hostalric.

www.laselvacomunica.cat
(resum del programa emès divendres 16 d’octubre)

“Aquest llibre pretén ser una guia per a principiants”.

Jaume Sañé, autor del llibre 100 bolets fàcilment identificables, ens parla de la cultura del bolet.


“La cultura del bolet a Catalunya és una cosa de temps immemorials, però ha canviat una mica el sistema de reconèixer’ls. O sigui, el sistema de transmissió de coneixements ha canviat totalment. Va haver una època que la gent anava a buscar bolets perquè hi havia anat amb els seus pares o els seus avis i de ben petit ja es coneixia quins eren els bons i els dolents, simplement per tradició oral.

Albergínies farcides

Ingredients: (per a 4 persones)

2 albergínies ben grans
400 grams de carn picada (porc, vedella)
1 ceba gran
2 grill d’all
2 cullerades tomàquet natural triturat
½ got de vi blanc
1 culleradeta de pebre vermell
julivert
8 cullerades de beixamel
formatge ratllat
sal

LA CUINA DEL PIRINEU CATALÀ

JA A LES LLIBRERIES


LA CUINA DEL PIRINEU CATALÀ
Autors: Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut i Comalada (textos) i Josep Borrell (fotografies)
Col•lecció: El Rebost, 2
Número de pàgines: 120
Il•lustracions: 56 (totes a color)
Enquadernació: Tapa dura
Mides: 24 x 22,5 cm
Preu: 23,80 euros
ISBN: 978-84-9791-470-3
La cuina de les comarques de Girona properes als Pirineus és un combinat de qualitat, fidelitat a la tradició i innovació. Pel que fa a les comarques nord-catalanes —Fenolleda, Rosselló, Capcir, Alta Cerdanya, Conflent i Vallespir—, també a redós del Pirineu, constitueixen un lloc privilegiat per a la conservació i tipificació dels productes autòctons. Aquesta zona continua fent honor a la frase de Josep Pla, que afirmava que era on es menjava millor de Catalunya. Però l’escriptor es lamentava de la pèrdua d’identitat de la cuina de la Catalunya del Nord, a causa de la influència de la cuina francesa. Eliana Thibaut i Comalada, pràcticament del no-res i amb un esforç i una dedicació titànics, va tornar a donar senyals d’identitat a aquesta cuina del nord dels Pirineus.

Entrevistem a Eliana Thibaut i Comalada

Eliana Thibaut i Jaume Fàbrega són els autors del llibre “La cuina del Pirineu Català”, un llibre que ha editat Cossetània.


Aquesta setmana hem trucat a Perpinyà i hem parlat amb Eliana i entre altres coses ens ha dit que tal com deia Josep Pla “al Pirineu català és on es menja millor de Catalunya”.

“Si segur, perquè representa tota la varietat del menjar des del mar fins a la muntanya, és un ventall importantíssim de productes diferents i aquesta cuina és representativa de Catalunya”.

Del llibre Thibaut ha explicat... “que és una mirada sobre la unitat de la cuina catalana. Això vol dir que per nosaltres, pel menjar, per la gastronomia, la frontera no existeix i com que sempre he treballat amb en Jaume Fàbrega, penso que actualment els dos som instigadors i historiadors d’aquesta cuina. Hem fet mitja part cadascú i bé, jo treballo amb Cossetània ara fa uns vuit o deu anys, fan un treball fantàstic, però aquesta vegada amb aquest fotògraf, en Josep Borrell, em sembla que resulta una obra molt bonica. Jo estic molt contenta”.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)

“La cuina tradicional i la d’autor són dos mons que poden conviure”.

Així ho ha explicat avui Tana Collados en el programa “Cuinateràpia”.
Tana Collados és professora del Màster en Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic, directora i presentadora del programa sobre gastronomia “Al Vostre gust” de TV3 i autora del llibre amb el mateix nom.

(resum del programa emès divendres 9 d’octubre)


Tan de bo que els estudiants de cuina estiguessin cada cop més interessats en la cuina tradicional; és el que hem intentat demanar durant molt de temps.

Ja que se sap que a les escoles de cuina els nois i noies, entraven i sortien volent ser Ferran Adrià i això és una gran distorsió de l’educació en cuina. Perquè? home, no pot ser començar la casa per la teulada ja que la cuina tradicional és el nostre fonament, la nostra cultura i a partir de la qual s’ha d’elaborar un altre discurs.
Aquest discurs de la cuina d’autor, si considerem que la cuina té molta creació jo no crec que es mori; el que si és veritat, és que entre la tendència a recuperar per part de la cuina professional, la cuina tradicional, que això també reflecteix en l’interès dels joves, fantàstic. Per tant la cuina d’autor i la tradicional són dos mons que poden conviure.

Que ha passat? doncs que segurament la crisi posa a cadascú al seu lloc. No sé si hi haurà lloc per a tots els restaurants tal com els entenem ara i per aquesta creació que moltes vegades havia perdut el nord. Se’n ha fet un gra massa i ara és moment de recuperar el gust i la tradició i com que la cuina és creació, de cuina d’autor en continuarà havent.

L'Hotel Real de Santander ens ha fet arribar la promoció de la propera activitat de cuina que faran al seu restaurant El Puntal, les famoses i ja reconegudes mundialment, "CUINERES DE SILS".

Des d'aqui, desitgem que els hi vagi molt bé.




Si esteu disposats a anar-hi i voleu més informació cliqueu aquí

La Cuina a Sils al restaurant Diagonal de Pineda

Benvolguts amics i amigues,

El proper divendres 20 de novembre, acudirem a Pineda de Mar i en concret al Restaurant Diagonal, per tal d’oferir un Sopar de cuina tradicional.

El menú previst per aquesta diada, es basa en entrants elaborats pel mateix restaurant i segons i postres que cuinarà La Cuina a Sils.

El restaurant farà: duo d’aperitius i una crema de rovellons amb entrebancs, i pel que fa a nosaltres, tenim previst de preparar: Pollastre amb salsafins, Vedella amb bolets i Bacallà amb panses i pinyons. De postres, farem: Coques, bunyols i crema catalana. Tot anirà regat amb vi negre Cabernet Sauvignon i cava Brut Nature, de les caves Puigmunts. Es serviran mitges racions de cada un dels plats, per tal de que tothom pugui provar-ho tot.

L’hora del sopar serà a 2/4 de 10 del vespre i el preu 30 Euros.

El sopar es prepararà per 80 persones, i si voleu acompanyar-nos, es poden fer el pagament de les reserves, a través del nostre compte de Banc Sabadell Atlàntic de Sils Compte: 0081 5264 37 0001013711 i deixeu un telèfon de contacte. Nosaltres gestionarem les reserves fins el dia 10 de novembre, d’aquest dia endavant, podreu reservar al mateix restaurant Diagonal. Av de Nostra Senyora de Montserrat, 19. tel. 937671502
Per facilitar l’òptim servei, es prega la màxima puntualitat.

Fins aviat,

Xicu

Lluç a la catalana

Ingredients per a 4 persones:

1 lluç tallat a rodanxes
4 patates
2 gots d’oli
1 cullerada de farina
1 ceba gran
1 grill d’all
2 cullerades de tomàquet natural triturat
1 plat de farina
1 culleradeta de pebre vermell
Sal

Ingredients pel fumet de peix:

1 litre i 1/4 d’aigua
1 fulla de llorer
1 gotet de vi blanc
1 tros de ceba
Sal
El cap i sobrants del lluç

“L’avia Remei diu a Cuinateràpia, que al Maresme tenim de tot”.

Al llarg de l’entrevista, Remei Ribas ens ha donat un munt de recomanacions i consells per tal d’estalviar temps i diners a la cuina.


(resum del programa emès el passat divendres 2 d’octubre)


Tenim fruites i verdures, tenim de tot; llavors aquí tenim el mar i al mar, el peix. El peix si és fresc i és acabat de fer no necessita salses de cap mena, el que passa, que tenim l’avantatge que tenim aquests congeladors ara, que si el peix ha estat congelat en alta mar, si el descongeles lentament està tan bó com si fos fresc.
Es clar que cada persona s’ha d’adaptar a les circumstàncies. Hi ha qui podrà comprar una cosa fresca, però sempre hem de comprar, per exemple... no aquell dia que necessitem allò, ho comprem tant si val 10 com si val 20, no.
És molt important utilitzar aquesta tecnologia de les neveres i congeladors, perquè per exemple, si comprem un dia a la plaça entre setmana, i veiem aquella sípia tan maca i aquell dia la venen barata, encara que no pensàvem comprar-la, doncs compra-la, talla-la, posa-la a la cassola, fes-la i guarda-la congelada, i en un moment determinat pots fer una fideuà, pots posar quatre talls en un arròs, pots fer-la amb patates i pèsols, o sigui et dona una sèrie de coses que si les tens a casa, no has d’anar a buscar aquell dia.
Veus el que no recomanaria que la gent poses al congelador és el tocino. El tocino cuit encara es guarda una mica, el tocino segons quin, cru es torna rànci. Fixa’t bé que no hi ha cap botiga de congelats que tinguin cansalada, botifarra, llomillo, això no n’hi ha de congelat per la grasa del porc que al congelar-se es fa rància.

Francesc Altarriba, ens presenta l’innovador “pa de morro"

En motiu de la “Festa del porc i la cervesa” de Manlleu (25-26 i 27 de setembre)Francesc Altarriba ha creat el “pa de morro” fet amb bacó i cervesa.
Elaborat sota el segell de qualitat Bonblat -taller gastronòmic de pans creat per Francesc Altarriba-, es presenta l’innovador “pa de morro”, es tracta d’un panet individual, de textura suau i molt saborós, on es troben els trossets de bacó fumat. Els ferments naturals de la cervesa li donen una aroma neta i clara que recorda els pans d’abans. Es un pa de menja sola que també combina perfectament amb formatges.

més informació a www.bonblat.com

info@bonblat.com

“Al Priorat i al Montsant es fan uns vins de molta qualitat”.

Així ho ha manifestat al programa Cuinateràpia, Josep Sala, especialista en vins i professor de l’EUHT StPol.


A la foto podem veure a Josep Sala en un moment de cata de vins dins del marc “Sopars amb classe” que ha ofert l’ Hotel Gran Sol de St.Pol aquest estiu.




(resum del programa emès el passat divendres 25 de setembre)




R.M. Sr. Sala, en quin lloc posaria els vins que es fan a Espanya?
J.S. - No arribem al nivell de França en quan a número; en qualitat, jo crec que actualment si, el que passa, el problema que tenim aquí a Espanya, és que no ens hem donat a conèixer bé, tenim una qualitat de vi molt bona, però repeteixo, no ens hem donat a conèixer bé. He tingut sort de provar vins de gairebé totes les zones d’Espanya i a totes he trobat grans vins, la veritat.


R.M. I ens podria destacar alguna D.O.?
J.S. - Es complicat això, eh?. Jo les destacaria totes, però actualment si que hem de dir i, cada vegada ho veiem més a la premsa, que el Priorat és una zona molt important i té uns vins de molt bona qualitat; el Montsant que està tocant al Priorat, per a mi també és una zona que fa uns vins excepcionals.
I a fora de Catalunya si tingués que destacar algun actualment que m’agradi, per exemple Toro, queda cap a la zona de León i també el Bierzo, crec que es una zona que despuntaria, per destacar algunes, però n’hi ha moltes més.

Crema catalana

1 litre de llet
8 ous
8 cullerades de sucre
1 branca de canyella
1 llimona
2 cullerades de maizena

Elaboració:

Posem a escalfar en un pot una mica més de la meitat de la llet, hi afegim la canyella partida en dos o tres trossos i la pell de la llimona que ens servirà per aromatitzar i esperem a que comenci a bullir.

Jaume Fàbrega, diu que les noves generacions de cuiners cada cop s’interessen més per la cuina tradicional.

Divendres passat al llarg de l’entrevista que li varem fer en el programa Cuinateràpia, i entre altres coses, ens va donar el seu punt de vista de com està la cuina catalana actualment.


R.M. Sr. Fàbrega, parli’ns de la cuina catalana moderna.
J.F. - Bé, per modern aquest concepte cronològic hauríem de pensar també en els dos models: la cuina d’autor de la Carme Ruscalleda, Ferran Adrià o Joan Roca i l’altra, la cuina tradicional.
Diguem, pel que fa a la cuina d’autor, és evident que té una projecció internacional, si més no com a cuina espanyola, aquesta és la desgràcia diguem-ne, no es projecta com a cuina catalana; però naturalment té ara un prestigi, un arrelament, una difusió.
Pel que fa a la cuina tradicional, jo penso que ha estat molt eclipsada per la moda de la cuina d’autor o d’avantguarda, però que ara tornen a venir bons temps per aquest model de cuina, és a dir, que cada vegada més, la cuina tradicional torna ha estar en òrbita. La prova és que hi ha restaurants a Barcelona que ja s’emparen directament amb la idea de que jo dic CTC, Cuina Tradicional Catalana.

R.M. I digui’ns, perquè torna la cuina tradicional davant les noves propostes?
J.F - Home, torna per diversos motius. D’una banda hi ha un fet polític i és que a Catalunya està creixent un sentiment nacional més fort, per tant, això pot provocar una millora de l’autoestima, diguem enfront lo que suposava defensar només la cuina internacional o de fusió que no tingués cap mena d’arrel, que es digués en comptes de catalana, mediterrània, per tant, hi ha aquest fet.
D’altra banda, hi ha l’altre fet objectiu de la cuina d’autor que ja ha complert els seus objectius, entrant ja, en una crisi profunda, és a dir, els crítics gastronòmics que analitzen el fenomen – estic parlant de García Santos i d’altres – diuen que ja té els dies acabats i només quedaran uns pocs restaurants de superluxe, però que les coses tornaran a mare, és a dir, que la gent tornarà a interessar-se per la cuina tradicional, després d’aquest reflux diguem-ne de tanta creació, tantes escumes, i en fi tantes esferificacions, etc..., encara n’hi han alguns, els grans creadors, però jo crec que tornarà a aparèixer una nova generació de cuiners que només tornarà a interessar-se per la cuina tradicional, un procés en certa manera de reflux o balança.

El seu bloc http://jaumefabrega.blogspot.com/

Si voleu conèixer més sobre en Jaume Fàbrega cliqueu aquí

Trufes

Ingredients:

200 grams de xocolata sense llet 70%
200 grams de nata muntada
100 grams de mantega
5 cullerades de sucre
3 rovells d’ou
Fideus de xocolata
Cistellets de paper arrissat


Preparació:

1.- Talleu la xocolata a trossos i poseu-la a fondre en un pot, al bany Maria, amb el sucre i la mantega; remeneu fins obtenir una crema fina i retireu del foc.

Entrevista al Sr. Pere Monje Director del Restaurant Via Veneto.

1.- Com definiria el Restaurant Via Veneto?
El Via Veneto és un restaurant que porta més de 40 anys a Barcelona intentant donar el millor servei i la millor cuina. Jo defineixo el Via Veneto com un clàssic/modern; clàssic per la posada en escena, i modern perquè, tant la nostra cuina com el nostre equip està format per gent jove, gent amb moltes ganes i amb una cuina molt posada al dia.

2.- Podem afirmar que la gestió del seu restaurant és com la d’una gran empresa?
Totalment, un restaurant és l’exemple més directe, ja que en un restaurant, el que en una empresa passa en un any, en un restaurant passa cada dia; rebem el producte, el manipulem, cuinem, venem, el client escull i venem els plats i sabem si ha anat bé o no ha anat bé o sigui que un restaurant és: classes públiques, és màrqueting, és producció, és logística, és consum, és tot el que té una empresa, superconcentrat.

3.- Escollir una bona matèria prima és important per l’èxit d’un restaurant?
És clau, diguéssim que si tinguéssim que quantificar, doncs un 60 o 70% de l’èxit d’un plat està en la matèria prima. Per més bo que sigui el cuiner, sinó li posem a les seves mans el millor producte, difícilment farà un gran plat. La matèria prima moltes vegades del què es tracta és gairebé manipular-la el menys possible, fer que realment el producte s’expressi en tota la seva dimensió.

4.- Com afecta la crisi econòmica actual al món de la restauració?
Home, si diguéssim que no afecta a restauració, tampoc estaríem dient les coses com són, lògicament la restauració viu una mica del sentiment, viu d’acord amb l’expectativa que tingui la gent amb el futur, llavors actualment no hi ha l’optimisme que hi havia i d’això en la restauració també estem acostumats a passar per aquests cicles, llavors en la restauració, la feina que fem és pensant en el futur, estem preparats per a poder també portar aquestes dates que no són diguéssim, tot lo esplèndides que voldríem. També cal dir que la restauració catalana és una restauració molt preparada, molt posada al dia, molt moderna i amb molt bona imatge a l’exterior. Amb això el que vull dir és que potser estem en el moment per a poder passar diguéssim aquest cicle econòmic una mica més preparats.

5.- Que destacaria de la cultura gastronòmica i la cuina catalana?
Moltes coses, primer el producte, després la cultura gastronòmica que tenim en aquest país, un element molt important i molt intangible que és les ganes de servir, les ganes de fer passar-ho bé als clients, el tenir una generació nova de cuiners que domina una tradició i que volen avançar cap endavant i també una cosa molt important, uns clients que estant molt viatjats i que coneixen molt i que són els primers que motiven a la restauració per anar endavant.

6.- Un altre ambient important del Via Veneto és el seu celler amb més de 10.000 ampolles diferents.
Totes diferents i és un dels cellers més importants del país, aquí al Via Veneto quatre persones és dediquen només a la cura i al servei del vi, llavors no entenem un bon àpat sense un bon vi, un bon vi que no té perquè ser un vi car; aquí al Via Veneto tenim vins des de 10 euros fins a uns quants milers d’euros i cadascun d’ells assegurem que és un vi força interessant i força bo.

7.- Quin plat ens recomana de la carta del seu restaurant?
Potser un plat que reflexa tot això que hem parlat podria ser per exemple els “ous de Calaf a baixa temperatura amb tres patates i tòfona negre”. Hi ha producte perquè l’ou l’hem anat a buscar en aquest cas en una granja de Calaf, són ous de primera posta que en diuen, ous que tenen més contingut de rovell de lo habitual, una cocció moderna posada al dia, cocció a baixa temperatura que permet que l’ou estigui cuit però per dins segueix líquid, la combinació amb tres tipus de patata diferent i després el toc diguéssim luxós, el toc que li dona aquest punt de misteri que li atorga al plat, la tòfona negre.

8.- I ja per acabar amb l’entrevista, li agrairíem unes paraules pels oients i seguidors del Cuinateràpia.
Molt agraïts a tots vostès i agraïts a tota la seva audiència. Tenim molts i molt estimats clients a tot el Maresme i ja ho saben, a la seva disposició aquí al restaurant Via Veneto de Barcelona.

Els lectors de Cuinateràpia

A partir d’avui anirem penjant les fotos que els nostres seguidors i seguidores ens fan arribar, dels seus progressos a la cuina.






En aquest cas la Susagna i el seu fill, en Jordi, ens han preparat uns fideus amb salsitxes que fan una pinta estupenda.

Felicitats i gràcies pels vostres comentaris.
Us espero poder seguir ajudant i animant-vos a cuinar.

Canapès de la Diada

Ingredients:

Pa de motlle
Foie-gras
Ous
Sal
Oli d’oliva
Sobrassada

Sonsos fregits

Ingredients:
Sonsos
Oli d’oliva
Sal
Farina

Preparació:
Posem els sonsos en un escorredor, els passem per sota l’aixeta que quedin ben nets, però vigilem no fer-ho amb massa pressió que no se'ns trenquin si són molt menuts.
Deixem que escorrin bé l’excès d’aigua i tot seguit els posarem en un drap blanc de cuina perquè quedin el màxim de secs possible. Un cop secs els salem lleugerament.

Sopa de Farigola

Ingredients:

Pa sec
Sal
Aigua
Unes branques de farigola
Oli d’oliva
Grills d’all
Pebre vermell
Un rovell d’ou per plat (opcional)

Projecte Vi Solidari

Una iniciativa de Cellers Unió per a donar suport a la tasca del Casal dels Infants i combatre l’exclusió social.

Aquesta iniciativa solidària reuneix 6 dels cuiners i cuineres catalans més reconeguts.

Enguany, Cellers Unió vol anar més lluny i per això posa en marxa un nou projecte: El Lot de Vi Solidari, un producte que es presentarà el proper 24 de setembre en el marc de la Fira Incavi (Institut Català del Vi). Cada Lot inclou tres ampolles de vi català de qualitat amb les seves receptes de maridatge proposades per cuiners de renom que col·laboren en la iniciativa: Carme Ruscalleda, Fermí Puig, Carles Abellan, Joan Roca, Carles Gaig i Mey Hofmann. També hi participa el President de l’Acadèmia de Sumelleria Espanyola, Juan Muñoz Ramos, que és qui fa el maridatge de la recepta amb cadascun dels vins i la nota del tast.

Per a més informació cliqueu aquí

Què podem fer?... del 10 al 16 d'agost

14 al 17 d'agost

XXII Mostra Gastronòmica, Comercial i d'Artesans a Cabrils






14, 15 i 16 d'agost


XV Fira AlterNativa a Sant Pol de Mar

El Parlament de Catalunya dóna suport unànime a la candidatura de la Dieta Mediterrània.

El dia 2 de juliol de 2009 el Parlament de Catalulnya ha aprovat per unanimitat una declaració institucional de suport a la candidatura de la Dieta Mediterrània per a ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

D’aquesta manera, el Parlament reconeix que la Dieta Mediterrània és una forma cultural que cal preservar pel seu arrelament a la terra, al treball de la gent i a la tradició, amb una cuina en constant transformació sense renunciar a l’origen mediterrani dels aliments. Però també és un patró alimentari que es converteix en una indubtable font de salut.

La candidatura va ser presentada conjuntament pels Governs d’Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc i està oberta a l’adhesió i participació dels altres països del Mediterrani que comparteixen aquest Patrimoni Cultural i ha estat coordinat a nivell tècnic per la Fundació Dieta Mediterrània amb la col·laboració i suport de diferents entitats públiques tant a nivell de comunitat autònoma com a nivell estatal.
Per a més informació:
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=411393&p_cp2=tot&p_cp3=33&p_cp22=cerca


DÓNA EL TEU SUPORT

Expressa la teva adhesió a la candidatura per a la inscripció de la Dieta Mediterrània en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, omplint aquest formulari.

Rebràs un certificat d’adhesió personalitzat.

TOTS PODEM CONTRIBUIR A LA SALVAGUARDA DEL NOSTRE PATRIMONI COMÚ!

Pots fer-ho aquí

Tomàquets farcits

Avui una recepta ben fresca per suportar aquests dies de tanta calor.



Ingredients:

6 tomàquets verds
5 ous durs
3 llaunes de tonyina
palets de cranc
mayonesa
oli d’oliva
sal

Aquest cap de setmana el Museu de la Confitura celebra el seu 5è Aniversari

Si voleu fer un tomb i conèixer més sobre el món de la confitura teniu tres dies per visitar-lo i de passada, emportar-vos un regal que han elaborat per a l’ocasió: una confitura de llimona amb cava per brindar junts de una manera ben dolça.

El Museu de la Confitura és troba a la població de Torrent (Girona).
Per a més informació cliqueu aquí.

El centenari de la Costa Brava, a taula

Uns 70 cuiners es van fotografiar ahir a la platja de Cap Roig (Calonge) per celebrar el centenari de la Costa Brava i promocionar el menú que han elaborat per a l'efemèride. A més, van reivindicar la cuina tradicional com a base de l'èxit gastronòmic gironí.


Passaven pocs minuts de dos quarts de nou del matí quan la platja de Cap Roig, a Calonge, es començava a omplir de gent. La infraestructura ja estava muntada: una taula per esmorzar, uns para-sols del patrocinador i més de 70 davantals que a poc a poc es van anar distribuint entre els cuiners de restaurants de totes les comarques gironines que anaven arribant. El motiu de la trobada era retre un homenatge gastronòmic al Centenari de la Costa Brava, de manera que tots els xefs -els establiments dels quals ofereixen el Menú del Centenari, creat específicament per a l'ocasió- es van fotografiar enmig de la platja.
En total són 83 els restaurants gironins que s'han adherit a la iniciativa, tot i que a les fotografies d'ahir n'hi apareixen una setantena. L'absència més destacada va ser la de Ferran Adrià, propietari d'El Bulli de Roses (adherit també a la campanya), però la gran quantitat de professionals de la cuina que van acudir a l'acte, començant pels "estrella Michelin" com Joan Roca (El Celler de Can Roca), Pere Arpa (Ca l'Arpa) o Marc Gascons (Els Tinars), va fer que es considerés un èxit.
El Menú del Centenari està basat en productes de la terra i en una cuina tradicional, tot i que en algunes ocasions s'ha convertit en moderna. Dins d'una base de plats on destaquen el peix, la carn i el mar i muntanya, cada establiment ofereix els més adequats al seu estil i als seus productes. L'únic requisit que han de complir per adherir-s'hi és la qualitat.
Per als cuiners, el Centenari de la Costa Brava és una excusa perfecta per continuar promocionant-se. Segons explica Joan Roca, el més destacat de la cuina gironina és "el receptari tradicional, la matèria de primera d'alta qualitat qualitat i un punt de rauxa", que són el que ha donat a la gastronomia de la demarcació una "projecció internacional". De fet, a les comarques gironines hi ha restaurants que sumen 14 estrelles Michelin i alguns dels considerats els millors establiments del món, com El Bulli i el Celler de Can Roca. Per això, l'acte d'ahir tenia la intenció d'unir dos dels principals valors de la Costa Brava: la gastronomia i el paisatge.
Una gastronomia que s'ha donat a conèixer, sobretot, gràcies a la seva base tradicional, tal com defensa el mateix Roca: "La cuina moderna no hauria passat si no hi hagués cuina tradicional potent al darrere", va defensar. Per això, el cuiner gironí va felicitar-se perquè cada cop hi ha més joves que aposten per la cuina tradicional.
Marc Gascons, d'Els Tinars, també hi va coincidir: "La cuina tradicional sempre ha estat present, nosaltres estem tornant al receptari tradicional per posar-lo al dia", va explicar, afegint que aquest tipus de cuina "ha estat sempre la base de la Costa Brava".
Pere Arpa, del restaurant Ca l'Arpa, va considerar que trobades com la d'ahir estan "molt bé" per posar-se en contacte amb la resta de cuiners, "i més si és en un entorn tan agradable". En el seu cas, va explicar que la cuina de la Costa Brava també es pot menjar a l'interior, i va explicar que ara aprofiten els productes de l'horta i l'aviram per apropar-se també a la tradició.
Finalment, el coordinador de l'Aula Gastronòmica de l'Empordà, Oriol Blanes, va destacar que la cuina gironina "viu un moment molt dolç" i va advertir que el més difícil és mantenir-se, tot i que es va mostrar convençut de poder fer-ho.


Notícia extreta de diaridegirona.cat

Sopars amb classe al Restaurant Gran Sol de Sant Pol de Mar

El Restaurant de l’Hotel Gran Sol, seu de l’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol de Mar, ha creat un menú especial per als amants de la gastronomia durant les nits dels divendres, els anomenats “Sopars amb classe”.

Cada divendres d’aquest estiu 2009 s’oferirà un menú degustació especialment dissenyat per a l’ocasió que serà precedit per una classe de cuina i una cata de vins, impartides pels nostres professors i que es degustaran posteriorment al restaurant.


Per a més informació podeu clicar aquí

Premi al/la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovadora/a 2009

El nostre país presenta una gran tradició artesana alimentària. Per aquest motiu ja fa anys que la Generalitat de Catalunya va reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials que representa l'artesania alimentària mitjançant el desenvolupament de la normativa que la regula.

Però, l'artesà/ana ha d'evolucionar al mateix ritme que la societat. L'ofici s'ha de mantenir tradicional i a la vegada modernitzat, per adaptar-se al que demana el consumidor actual. Una eina molt important i significativa dintre d'aquest camp es l'aportació que fan els joves artesans alimentaris.

Mitjançant l'ORDRE ARP/81/2003, de 21 de febrer (DOGC núm. 3835, de 4.3.2003), el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural va crear i convocar el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a de l'any 2003, amb la finalitat de fomentar actuacions innovadores i capdavanteres que esdevinguin pautes per millorar la qualitat i la bona imatge dels productes artesans de Catalunya i guardonar l'esforç dels/de les joves artesans/anes alimentaris/àries en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny d'aquests productes.

Valorats els resultats aconseguits en les edicions anteriors, es considera convenient convocar el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a per a l'any 2009.

El termini per a poder presentar la candidatura finalitza el proper 13 d'agost.

Informació extreta de gencat.cat podeu trobar tota la informació clicant aquí

Poèticament

Amb aquestes quatre ratlles vaig voler agraïr la passada edició del
Concurs de la Recepta de "La Cuina del Peix"
a tots els concursants,
al Xicu Anoro i les "seves" cuineres,
i al públic en general,
per la seva desinteressada i admirable participació, col.laboració i assistència.


Contra el vici de cuinar
hi ha la virtut de menjar
o... potser no va així
aquest vell rodolí

Calla, calla ara penso i....
no és això el que jo volia dir.

Jo només volia valorar
aquell qui sap fer un bon menjar,
i d’això qui us en pot parlar
és la gent que sap cuinar.

“El record i la memòria
em transporten per la història
i em ve el gust al paladar
de farinetes i sopa de pa...
i com no d’aquelles cassoles al foc
plenes d’amor i all
perquè de tall
no n’hi havia per enlloc”

Aquestes són paraules
de tantes i tantes sobretaules,
després d’un bon dinar
quan la iaia ens començava a explicar.

I és que el gust d’aquells menjars
que repartien entre dinars i sopars,
amb elements
gairebé inexistents,
donaven hores de què parlar
entre apunts i el... “digue’m com es fa”

Són records inesborrables
i que ens cal fer perdurar,
ja que com cuinaven les àvies
ben poca gent, ara ho fa.

*****
I avui m’ha semblat adient
explicar-ho a la gent,
que en Xicu fa una feina bona,
la de portar la nostra cuina més enllà de Girona.
Amb un munt de cuineres de Sils,
mostren els seus plats a gourmands i llepafils
i fan córrer i donen la veu
allà on van, a cap i arreu.

Cassoles de farcits o de rostits,
de guisats o d’estofats,
elles van i et preparen com cal
qualsevol plat de cuina tradicional.

Perquè com fer, han après
des d’un Pollastre de pagès
a un Conill amb cargols
o una Vedella amb rossinyols.

De generació en generació
han prestat molta atenció,
i ens porten en el present
aquests plats per delectar a la gent.

I ja per acabar
i aquestes cassoles poder anar a tastar,
només us vull agrair
a tots els reunits avui aquí.

Gràcies a tots per participar
i que ben aviat ens tornem a trobar.
A en Xicu i a les Cuineres
que segueixin obrin fronteres.

I a tots vosaltres un darrer consell
d’algú que encara no és massa vell:

“no deixeu mai de cuinar
verduretes o caviar,
el que compte moltes vegades
no són les teques, sinó, com estan elaborades”.

AG, 14 de juny 2009



Us espero novament a tots, en la propera edició.

Fins aviat!

Xicu Anoro guardonat a Itàlia amb el títol de deixeble d'Auguste Escoffier

El fundador de La Cuina a Sils, Francesc Xicu Anoro ha estat guardonat a Itàlia amb el títol de deixeble d'Auguste Escoffier, reconeixement que s'atorga als millors xefs de cuina tradicional. Fa un parell de setmanes, en l'acte d'agermanament entre els pobles de Forlimpopoli (Itàlia) i Villeneuve Louvet (França), que es va realitzar a la Casa Artusi, ubicada en l'esmentat poble italià, La Cuina a Sils va poder rebre aquest premi que se suma al Salsafí d'or de la Selva, el Sitrell de plata de Santa Coloma de Farners i el Bolet d'or d'Arbúcies que ja té el col·lectiu silenc.
La Casa Artusi va entregar aquest guardó a La Cuina a Sils "pel treball d'anys en la recuperació i la conservació del patrimoni gastronòmic" de la població. Per aquest centre italià dedicat a la recerca culinària La Cuina a Sils representa "un mode de cuinar encara viu en algunes cases i famílies, la valoració de la tradició local i sobretot l'entrega a les noves generacions de coneixements valuosos que podrien ser oblidats".
En el text que justificava l'entrega del guardó a l'associació silenca la Casa Artusi va manifestar que la seva primera finalitat és la valoració de la cuina domèstica objectiu que, a parer seu, compleix La Cuina a Sils i per això s'ha atorgat el guardó de deixeble d'Auguste Escoffier al coordindador de l'entitat.

Informació extreta de diaridegirona.cat